La huella estilística del traductor: marcas autorales de Carmen Martín Gaite en la traducción al español de "To the Lighthouse" de Virginia Woolf
Partint d’estudis previs que conclouen que els traductors, igual que els autors, posseeixen un mode propi d'expressió propi, en aquest estudi es realitza un examen global de la seva empremta estilística. Es comença plantejant la hipòtesi que l'estil idiosincràtic de cada traductor es manif...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695868 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695868 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Carmen Martín Gaite estil del traductor Al faro/To the Lighthouse estilo del traductor translator's style Arts i humanitats 8 80 81 82 |
| Sumario: | Partint d’estudis previs que conclouen que els traductors, igual que els autors, posseeixen un mode propi d'expressió propi, en aquest estudi es realitza un examen global de la seva empremta estilística. Es comença plantejant la hipòtesi que l'estil idiosincràtic de cada traductor es manifesta en l'organització discursiva i en els nivells sintàctic i lèxic-semàntic dels seus textos meta. Per tal de verificar aquesta hipòtesi s'ha analitzat un corpus paral•lel bilingüe conformat per To the Lighthouse (1927) de Virgínia Woolf i Al faro (1982), la seva traducció a l'espanyol de Carmen Martín Gaite, i un corpus monolingüe que inclou tres novel•les de l'autora-traductora. L'ús d'un corpus d'escrits de l'autoria del traductor com a eina analítica per a identificar els seus trets estilístics idiosincràtics i valorar la seva transferència al text meta constitueix una aproximació metodològica innovadora. El segon objectiu d'aquesta recerca és valorar la seva eficàcia i utilitat. Aquest estudi s'ha dut a terme de mode semiautomàtic, combinant l’anàlisi manual i l'ús de Wordsmith Tools i s'ha desenvolupat en tres fases: anàlisi del corpus ficcional de Martín Gaite per a identificar els seus trets autorals més rellevants; examen de Al faro per a valorar la transferència d'aquestes marques al text de destí, i examen contrastiu de les novel•les original i meta per a confirmar que els trets transvasats no es corresponen amb elements propis de la novela original. Durant l'anàlisi, s'ha valorat també la influència exercida pel macro-context de producció i recepció de Al faro. Aquesta tesis conclou que l'estil d'escriptura de Martín Gaite és palès en tots els nivells analitzats. L'ús d'un corpus ficcional com a base per a la construcció del perfil estilístic de la traductora ha resultat, per la seva banda, una eina eficaç que avança en la resolució d'alguns dels problemes metodològics associats a l'estudi de l'empremta estilística del traductor. |
|---|