Aportaciones moleculares al estudio de las infecciones causadas por Mycoplasma pneumoniae y Mycoplasma genitalium
Aquesta Tesi doctoral, amb títol "Aportacions moleculars a l'estudi de les infeccions causades per Mycoplasma pneumoniae i Mycoplasma genitalium", es basa en el desenvolupament i l'optimització de mètodes moleculars per a l'estudi de resistències antibiòtiques a les espècies...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687622 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687622 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mycoplasma Resistència Resistencia Resistance Antibiòtics Antibióticos Antibiotics Ciències de la Salut 579 |
| Sumario: | Aquesta Tesi doctoral, amb títol "Aportacions moleculars a l'estudi de les infeccions causades per Mycoplasma pneumoniae i Mycoplasma genitalium", es basa en el desenvolupament i l'optimització de mètodes moleculars per a l'estudi de resistències antibiòtiques a les espècies del gènere Mycoplasma. Mycoplasma pneumoniae és un patogen exclusivament humà que provoca diferents quadres clínics, sent la pneumònia la de més interès, causant d'un 4-8% de pneumònies adquirides a la comunitat. Aquest percentatge s'eleva fins a un 20-40% en els pics epidèmics a la població general, afectant majoritàriament nens, adolescents o la tercera edat. Mycoplasma genitalium és un patogen de transmissió sexual directament relacionat amb quadres d'uretritis no gonocòccica (UNG) i amb més evidència en casos d'uretritis no produïda per gonococ ni clamídia (UNGNC), en els quals representa entre un 10-35% de casos en els grups poblacionals de més risc, com són els homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes (HSH) o aquells pacients que acudeixen a clíniques de salut sexual. No només afecta el sexe masculí, sinó que en dones està relacionat amb quadres de cervicitis, malaltia inflamatòria pèlvica, parts preterme i avortament. Ambdues espècies no tenen paret cel·lular, cosa que fa que siguin intrínsecament resistents a nombrosos antimicrobians. El tractament de primera línia són els macròlids i ketòlids, com l'azitromicina o la claritromicina, respectivament. Com a alternatives, tenim les quinolones i tetraciclines. Les quinolones estan, a priori, contraindicades, a la població infantil per la seva potencial toxicitat als cartílags en desenvolupament. De la mateixa manera, les tetraciclines no estan recomanades en nens menors de 8 anys pels danys que causen a l'esmalt dentari en aquesta franja d'edat. En el cas de M. pneumoniae, diversos estudis havien descrit la generació de ceps resistents a macròlids després de l'exposició a aquests antibiòtics in vitro, però no va ser fins a principis dels anys 2000 quan es va reportar al Japó l'aparició dels primers ceps resistents a macròlids in vivo. Des d'aquell moment, aquests ceps es van estendre àmpliament per tota Àsia, on trobem regions amb taxes de resistència properes al 100%, i en menor mesura per Amèrica i Europa, cosa que pot suposar un problema important a l'hora d'instaurar un tractament empíric. En el cas de M. genitalium, la situació és similar, atesa l'alta capacitat d'aquest bacteri de desenvolupar resistències als diferents tractaments en context de pressió antibiòtica. En aquesta tesi s'ha avaluat la utilitat de les tècniques moleculars als dos patògens. La primera part versa sobre l'aportació dels mètodes moleculars aplicats a M. pneumoniae, tant a nivell epidemiològic com a la detecció de resistències antimicrobianes, mentre que la segona part se centra en M. genitalium i les tècniques moleculars per al seu diagnòstic i detecció de resistència al tractament. |
|---|