Prevalencia y caracterización de genes de resistencia a antibióticos en bacterias orales
En aquesta tesi es va estudiar la resistència de la microbiota oral a 3 de les classes d'antibiòtics més utilitzades en la pràctica dental: les tetraciclines, els macròlids i els β-lactàmics. En primer lloc, es va analitzar la resistència a tetraciclina de la microbiota subgingival d'indiv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:242970 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/242970 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Resistència Antibiòtics Periodontitis Resistencia Resistance Antibióticos Antibiotics Ciències de la Salut |
| Sumario: | En aquesta tesi es va estudiar la resistència de la microbiota oral a 3 de les classes d'antibiòtics més utilitzades en la pràctica dental: les tetraciclines, els macròlids i els β-lactàmics. En primer lloc, es va analitzar la resistència a tetraciclina de la microbiota subgingival d'individus sense periodontitis, per tal de conèixer quin era l'abast de la resistència a un antibiòtic de molt baixa exposició entre la població actual. A aquest treball el va seguir una rèplica en la que es va estudiar la microbiota subgingival d'individus amb periodontitis. En ambdós tipus de mostres es va fer un screening de gens de resistència a tetraciclina i a altres gens que podien indicar la presència d'elements genètics mòbils. Ambdós estudis van mostrar alts nivells de microorganismes resistents a tetraciclina a les mostres obtingudes, i van ser comparades entre elles al tercer estudi, on es van observar diferències entre la microbiota obtinguda i la prevalencia dels gens de resistència en les dues poblacions. La transferència genètica horitzontal a l'ambient oral va ser investigada al quart estudi, en el qual es va demostrar que el gen de resistencia a tetraciclina tet(B), el qual no s'havia descrit abans en grampositius, s'havia integrat al genoma de dos aïllats d'Streptococcus oralis. La resistència a macròlids va ser analitzada al cinqué estudi, en el que es va investigar la susceptibilitat de bacteris del gènere Prevotella a eritromicina i azitromicina, sent el segon un macròlid l'ús del qual ha anat creixent degut a la seva eficacia demostrada i als seus interessants efectes beneficiosos. Per conèixer si la resistència a macròlids en aïllats de Prevotella estava asociada a la presència de gens de resistència a macròlids, es va fer un screening per a aquests gens, així com un anàlisi estadístic que va confirmar l'increment de resistència a macròlids en presència del gen erm(F). Per últim, al sisé estudi es va analitzar la resistència a β-lactàmics, la classe d'antibiòtics més utilitzada en la pràctica dental, en mostres obtingudes de pacients amb periodontitis. La resistència a amoxicilina i cefotaxima, els dos β-lactàmics estudiats, va ser trobada a la majoria de les mostres analitzades juntament amb gens que codifiquen per a β-lactamases i β-lactamases d'espectre estès. |
|---|