Anàlisi de les complicacions més freqüents de l'infart agut de miocardi
La cardiopatia isquèmica continua sent una de les principals causes de mortalitat, malgrat els avenços terapèutics i la implementació de xarxes de reperfusió precoç. L'infart agut de miocardi (IAM), i especialment les seves complicacions com la insuficiència cardíaca (IC), el xoc cardiogènic i...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323365 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/323365 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Infart agut de miocardi Myocardial infarction Infarto agudo de miocardio Insuficiència cardíaca Heart failure Insuficiencia cardíaca Pronòstic Prognosis Pronóstico Ciències de la Salut |
| Resumo: | La cardiopatia isquèmica continua sent una de les principals causes de mortalitat, malgrat els avenços terapèutics i la implementació de xarxes de reperfusió precoç. L'infart agut de miocardi (IAM), i especialment les seves complicacions com la insuficiència cardíaca (IC), el xoc cardiogènic i la fibril·lació auricular (FA), condicionen de forma determinant el pronòstic vital a curt i llarg termini. En aquest context, la identificació de factors pronòstics esdevé clau per optimitzar el maneig i la supervivència dels pacients. L'objectiu principal d'aquesta tesi és aprofundir en l'avaluació de factors clínics, electrocardiogràfics i bioquímics per optimitzar l'estratificació de risc i millorar la predicció de desenllaços a curt i llarg termini en pacients amb IAM, especialment quan aquest es complica amb IC o FA. Per assolir aquest objectiu, s'han realitzat tres estudis originals basats en un registre prospectiu de pacients amb IAM ingressats a la Unitat de Cures Agudes Cardiològiques d'un hospital terciari, i en el cas de l'estudi sobre la FA, s'han obtingut dades de pacients ingressats en dos centres amb disponibilitat de Codi IAM. El primer estudi compara la mortalitat a curt i llarg termini de pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic segons la presència o no d'elevació del segment ST a l'ECG inicial. El segon treball avalua la capacitat pronòstica de dos biomarcadors emergents, l'angiopoetina-2 (ANGPT-2) i el factor induïble per hipòxia 1 alfa (HIF-1α), determinats durant la fase aguda de l'IAM amb elevació de l'ST (IAMEST) complicat amb IC. A més, s'examina la seva capacitat per millorar la discriminació de risc més enllà de biomarcadors ja establerts, com el NT-proBNP. Finalment, el tercer estudi analitza l'impacte de la FA com a complicació durant la fase aguda de l'IAMEST, determinant la seva relació amb mortalitat, recurrència de la pròpia arrítmia i risc d'ictus tromboembòlic a llarg termini. Els resultats obtinguts mostren que els pacients amb xoc cardiogènic i IAMEST presenten una mortalitat als 30 dies aproximadament un 40% superior en comparació als pacients sense elevació de l'ST, mentre que a llarg termini, els pacients amb IAMSEST acumulen una mortalitat més elevada, probablement deguda a una major càrrega de comorbiditats i malaltia coronària multivas. En relació als biomarcadors, tant l'ANGPT-2 com l'HIF-1α s'associen de forma independent amb mortalitat a 30 dies, destacant l'HIF-1α pel seu valor addicional en models combinats amb variables clíniques i NT-proBNP. Malgrat això, cap dels dos biomarcadors mostra associacions significatives amb mortalitat o complicacions a llarg termini. Respecte a la FA com a complicació de l'IAMEST, aquesta s'ha associat a major incidència de IC, xoc cardiogènic i mortalitat intrahospitalària. Durant el seguiment, es detecta que els pacients amb FA presenten un risc tres vegades superior de recurrència de l'arrítmia i una mortalitat global més elevada, tot i que no s'han observat diferències significatives en la incidència d'ictus entre grups. Aquest treball posa de manifest que eines clíniques clàssiques com l'ECG segueixen tenint un paper fonamental en l'estratificació de risc dels pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic, i que determinats biomarcadors emergents podrien complementar les eines pronòstiques ja establertes, especialment per l'avaluació de risc a curt termini. A més, la FA durant la fase aguda de l'IAMEST implica un seguiment acurat per prevenir recurrències i complicacions derivades, reforçant la necessitat d'una estratègia de maneig individualitzada. En conjunt, aquestes troballes contribueixen a avançar en l'estratificació de risc i podrien afavorir la presa de decisions terapèutiques individualitzades i més ajustades en pacients amb IAM d'alt risc. |
|---|