Study of the healthcare costs of oropharyngeal dysphagia after stroke and its nutritional and respiratory complications, and cost-effectiveness of a therapeutic intervention
La disfàgia orofaríngia (DO) afecta un 40-78% dels pacients amb ictus agut. La DO empitjora l’eficàcia i la seguretat de la deglució, causant complicacions com deshidratació, malnutrició i aspiracions que porten a desenvolupar infeccions respiratòries i a pitjor qualitat de vida i pronòstic. Pocs es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694519 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694519 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Disfàgia Orofaríngia Oropharyngeal Dysphagia Disfagia Orofaríngea Ictus Stroke Economia de la salut Healthcare economics Economia de la salud Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La disfàgia orofaríngia (DO) afecta un 40-78% dels pacients amb ictus agut. La DO empitjora l’eficàcia i la seguretat de la deglució, causant complicacions com deshidratació, malnutrició i aspiracions que porten a desenvolupar infeccions respiratòries i a pitjor qualitat de vida i pronòstic. Pocs estudis han avaluat els costos associats a la DO després de l’ictus i les seves complicacions, i l’eficiència del seu maneig. Els objectius d’aquesta tesi són: (a) avaluar i sintetitzar l’evidència disponible en els costos associats a la DO i les seves complicacions (malnutrició i infeccions respiratòries); (b) avaluar els costos aguts, subaguts (3 mesos) i a llarg termini (12 mesos) de la DO després de l’ictus i les seves complicacions; (c) avaluar i sintetitzar l’evidència disponible sobre el cost-efectivitat del maneig de la DO després de l’ictus; (d) avaluar el cost i el cost-utilitat d’afegir l’estimulació elèctrica transcutània (EET) sensorial (SES) o motora (NMES) al maneig compensador en pacients amb DO crònica després de l’ictus. Aquest projecte de recerca inclou 3 estudis amb la següent metodologia i resultats. Estudi 1: Revisió sistemàtica sobre els costos de la DO després de l’ictus i les seves complicacions. Es van observar (a) majors costos d’hospitalització en pacients nodrits per sonda als Estats Units d’Amèrica (EUA), en pacients amb DO i ictus isquèmic (França i Suïssa), i en aquells amb ictus hemorràgic i DO traslladats a un centre de rehabilitació a Taiwan; (b) increment independent del cost en pacients amb DO durant el primer any després de l’ictus als EUA, i (c) increment en els costos d’hospitalització associats amb la pneumònia (diversos països), i amb risc de malnutrició major a Anglaterra. Estudi 2: Estudi observacional en pacients amb ictus agut sense DO prèvia. La DO va suposar un increment dels costos sanitaris durant l’hospitalització i costos majors als 3 i als 12 mesos que van incrementar amb l’empitjorament de l’estat nutricional i el desenvolupament d’infeccions respiratòries a llarg termini. Estudi 3: Revisió sistemàtica sobre avaluacions econòmiques en el maneig de la DO després de l’ictus. Es van observar (a) reducció en els costos d’hospitalització amb: avaluació precoç de la DO a Dinamarca; protocol·litzant el seu maneig després de la trombòlisi a Austràlia, i utilitzant fluids espessits comercials als EUA, (b) cost-efectivitat de: la videofluoroscòpia com a mètode de cribratge segons un model de decisió; programes de rehabilitació que van incloure l’atenció a la DO a Tailàndia, i de la nutrició enteral domiciliària al Regne Unit i, (c) rati cost-utilitat incremental favorable de les dietes de textura modificada utilitzant un espessidor a base de gomes a Polònia. Addicionalment, es va avaluar el cost i el cost-utilitat d’afegir l’EET (SES o NMES) al maneig compensador de la DO crònica després de l’ictus. El cost del tractament amb l’EET va ser majoritàriament atribuït a les instal·lacions sanitàries i al personal especialitzat. L’anàlisi bivariat va mostrar una qualitat de vida incremental major en el grup tractat amb SES comparat amb el grup control als 12 mesos, però no diferències significatives pels dels anys de vida ajustats per qualitat incrementals, ni ajustant per factors de confusió. Les principals conclusions són: (a) majors costos al desenvolupar DO i les seves complicacions després de l’ictus, (b) la DO comporta costos majors durant l’hospitalització per ictus que s’incrementen amb el desenvolupament de malnutrició i infeccions respiratòries a llarg termini, (c) les intervencions destinades a prevenir les complicacions de la DO tendeixen a ser cost-efectives i/o estalviar costos i, (d) les instal·lacions sanitàries i el personal especialitzat van ser els principals contribuents als costos de l’EET que va millorar la biomecànica i la seguretat de la deglució. |
|---|