Síntesi i estudi de nous complexos de tecneci i reni. Aplicacions en radiofarmàcia

La química de coordinació del tecneci i reni té un rol important en el disseny i síntesi de nous radiofàrmacs per a medicina nuclear. Els compostos amb el radionucli 99mTc s'utilitzen rutinàriament en diagnosi per imatge gràcies a les seves propietats nuclears així com a la seva disponibilitat....

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martín Vilà, David
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2004
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/3185
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0131105-171254
http://hdl.handle.net/10803/3185
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Tecneci
Radiofarmàcia
Reni
Ciències Experimentals
546
Descripción
Sumario:La química de coordinació del tecneci i reni té un rol important en el disseny i síntesi de nous radiofàrmacs per a medicina nuclear. Els compostos amb el radionucli 99mTc s'utilitzen rutinàriament en diagnosi per imatge gràcies a les seves propietats nuclears així com a la seva disponibilitat. Els complexos de reni són models estructurals dels complexos de tecneci ja que compostos homòlegs presenten propietats físiques i paràmetres de coordinació molt similars.<br/>En el present treball es presenta la síntesi de tres noves famílies de complexos amb aquests metalls:<br/>1) S´han portat estudis de coordinació amb tres nous lligands difosfina amb una estructura similar, però amb cadenes èter de diferent llargària I amb grups amb diferent càracter lipofílic. La reacció d'aquests lligands amb el complex de dioxoreni (V) [ReO2py4]Cl condueix a la formació del complexos trans-[ReO2L2]Cl. Totes les dades estan d'acord amb la coordinació del lligand difosfina, com a quelat, amb el fragment trans-ReO2. La reacció entre el precursor gluconat d'oxoreni (V) I els lligands difosfina també condueix a la formació d'idèntics complexos trans-[ReO2L2]+. Els resultats que es van obtenir amb els estudis de marcatge amb compostos de 99mTc són similars a aquells complexos de reni caracteritzats químicament, suggerint la formació d'espècies isostructurals. Els estudis de biodistribució amb rates evidencien la influència dels grups èter (redueixen l'activitat de fons a la sang i en el fetge) i el caràcter lipofílic (influència en l'acumulació en el cor).<br/>2) En el segon grup de complexos, es va emprar l'aproximació '3+1' per a preparar nous complexos aniònics de reni i tecneci. Aquests nous compostos aniònics podrien ser útils com a radiofàrmacs per al ronyó com a conseqüència de: a) la seva naturalesa aniònica, b) el seu baix pes molecular, c) les propietats de les mol-3cules petites que contenen grups sulfonat, els quals són substrats per al sistema renal de transport d'anions.<br/>Aquesta estratègia sintètica pot conduir a la formació de complexos amb la barreja de lligands monodentat/tridentat, essent el MESNA el tiol monodentat i HSCH2CH2SCH2CH2SH el lligand tridentat escollit. El 2-mercaptoetansulfonat de sodi (Coenzim M, MESNA) és un fàrmac de baixa toxicitat i múltiples aplicacions. El complex [ReO(S(CH2)2S(CH2)2S)(SCH2CH2SO3)]- va ser preparat per dues vies sintètiques diferents i l'estructura cristal·lina fou resolta mitjançant difracció de raigs X de monocristall. L'addició de MESNA i lligand tridentat sobre una solució que contenia el precursor de gluconat de 99mTc es va seguir mitjançant mètodes cromatogràfics, confirmant-se la formació d'una mescla de productes formada pel complex 3+1 de tecneci [99mTcO(S(CH2)2S(CH2)2S)(SCH2CH2SO3)]- i el complex amb el monotiol [99mTcO(SCH2CH2SO3)4]5-. La limitada solubilitat en aigua del complex 3+1 de reni permetria explicar l'alt rendiment obtingut en la síntesi amb reni en comparació amb el menor rendiment observat en la mateixa reacció amb complexos homòlegs de 99m-Tc. Posteriorment es van realitzar estudis anàlegs emprant fosfines sulfonades, enlloc del MESNA, com a lligand monodentat.<br/>3) Tot i que la majoria dels radiofàrmacs de 99mTc que s'empren rutinàriament estan fonamentats en el fragment Tc(V)-oxo, en els darrers anys els complexos tricarbonílics de Tc(I) i Re(I) han esdevingut de gran interès per a la seva potencial aplicació com a nous radiofàrmacs per a diagnosi i teràpia com a conseqüència de la seva estabilitat in vivo, ésser cinèticament inerts i tenir una mida reduïda. En aquest treball s´han utilitzat lligands bidentats amb grups sulfonats, així com lligands carbonil, per a assolir la síntesi de complexos que continguin grups polars però que siguin capaços de travessar barreres lipofíliques. <br/>La reacció d'aquests lligands bidentats amb el precursor [NEt4][Re(CO3)Br3] condueix a complexos fac-[Re(CO3)(L)Br]. Els resultat obtinguts amb els estudis de marcatge realitzats amb compostos de 99mTc són similars a aquells obtinguts amb els complexos homòlegs de reni que havien estat prèviament caracteritzats.

Similares en LA Referencia