Síntesi i estudi de nous complexos de tecneci i reni
La química de coordinació del tecneci i reni té un rol important en el disseny i síntesi de nous radiofàrmacs per a medicina nuclear. Els compostos amb el radionucli 99mTc s'utilitzen rutinàriament en diagnosi per imatge gràcies a les seves propietats nuclears així com a la seva disponibilitat....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:36742 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/36742 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Compostos de tecneci Compostos de reni Radioisòtops en farmacologia |
| Sumario: | La química de coordinació del tecneci i reni té un rol important en el disseny i síntesi de nous radiofàrmacs per a medicina nuclear. Els compostos amb el radionucli 99mTc s'utilitzen rutinàriament en diagnosi per imatge gràcies a les seves propietats nuclears així com a la seva disponibilitat. Els complexos de reni són models estructurals dels complexos de tecneci ja que compostos homòlegs presenten propietats físiques i paràmetres de coordinació molt similars. En el present treball es presenta la síntesi de tres noves famílies de complexos amb aquests metalls: 1) S'han portat estudis de coordinació amb tres nous lligands difosfina amb una estructura similar, però amb cadenes èter de diferent llargària I amb grups amb diferent càracter lipofílic. La reacció d'aquests lligands amb el complex de dioxoreni (V) [ReO2py4]Cl condueix a la formació del complexos trans-[ReO2L2]Cl. Totes les dades estan d'acord amb la coordinació del lligand difosfina, com a quelat, amb el fragment trans-ReO2. La reacció entre el precursor gluconat d'oxoreni (V) I els lligands difosfina també condueix a la formació d'idèntics complexos trans-[ReO2L2]+. Els resultats que es van obtenir amb els estudis de marcatge amb compostos de 99mTc són similars a aquells complexos de reni caracteritzats químicament, suggerint la formació d'espècies isostructurals. Els estudis de biodistribució amb rates evidencien la influència dels grups èter (redueixen l'activitat de fons a la sang i en el fetge) i el caràcter lipofílic (influència en l'acumulació en el cor). 2) En el segon grup de complexos, es va emprar l'aproximació '3+1' per a preparar nous complexos aniònics de reni i tecneci. Aquests nous compostos aniònics podrien ser útils com a radiofàrmacs per al ronyó com a conseqüència de: a) la seva naturalesa aniònica, b) el seu baix pes molecular, c) les propietats de les mol'3cules petites que contenen grups sulfonat, els quals són substrats per al sistema renal de transport d'anions. Aquesta estratègia sintètica pot conduir a la formació de complexos amb la barreja de lligands monodentat/tridentat, essent el MESNA el tiol monodentat i HSCH2CH2SCH2CH2SH el lligand tridentat escollit. El 2-mercaptoetansulfonat de sodi (Coenzim M, MESNA) és un fàrmac de baixa toxicitat i múltiples aplicacions. El complex [ReO(S(CH2)2S(CH2)2S)(SCH2CH2SO3)]- va ser preparat per dues vies sintètiques diferents i l'estructura cristal·lina fou resolta mitjançant difracció de raigs X de monocristall. L'addició de MESNA i lligand tridentat sobre una solució que contenia el precursor de gluconat de 99mTc es va seguir mitjançant mètodes cromatogràfics, confirmant-se la formació d'una mescla de productes formada pel complex 3+1 de tecneci [99mTcO(S(CH2)2S(CH2)2S)(SCH2CH2SO3)]- i el complex amb el monotiol [99mTcO(SCH2CH2SO3)4]5-. La limitada solubilitat en aigua del complex 3+1 de reni permetria explicar l'alt rendiment obtingut en la síntesi amb reni en comparació amb el menor rendiment observat en la mateixa reacció amb complexos homòlegs de 99m-Tc. Posteriorment es van realitzar estudis anàlegs emprant fosfines sulfonades, enlloc del MESNA, com a lligand monodentat. 3) Tot i que la majoria dels radiofàrmacs de 99mTc que s'empren rutinàriament estan fonamentats en el fragment Tc(V)-oxo, en els darrers anys els complexos tricarbonílics de Tc(I) i Re(I) han esdevingut de gran interès per a la seva potencial aplicació com a nous radiofàrmacs per a diagnosi i teràpia com a conseqüència de la seva estabilitat in vivo, ésser cinèticament inerts i tenir una mida reduïda. En aquest treball s'han utilitzat lligands bidentats amb grups sulfonats, així com lligands carbonil, per a assolir la síntesi de complexos que continguin grups polars però que siguin capaços de travessar barreres lipofíliques. La reacció d'aquests lligands bidentats amb el precursor [NEt4][Re(CO3)Br3] condueix a complexos fac-[Re(CO3)(L)Br]. Els resultat obtinguts amb els estudis de marcatge realitzats amb compostos de 99mTc són similars a aquells obtinguts amb els complexos homòlegs de reni que havien estat prèviament caracteritzats. |
|---|