De la transgressió carnavalesca al silenci de la postguerra. Estudi musical, social, cultural i econòmic dels balls de màscares al Gran Teatre del Liceu (1848-1936)
Els balls de màscares celebrats durant les temporades de carnaval van convertir-se en una de les festes més aclamades pel públic barceloní del segle XIX i primer terç del XX. Ja abans de la creació del Gran Teatre del Liceu, nombroses sales com la Llotja o la Patacada oferien aquestes festes per la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:266133 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/266133 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gran Teatre del Liceu Ball de màscares Baile de máscaras Masked balls Compositors catalans Compositores catalanes Catalan composers Ciències Humanes |
| Sumario: | Els balls de màscares celebrats durant les temporades de carnaval van convertir-se en una de les festes més aclamades pel públic barceloní del segle XIX i primer terç del XX. Ja abans de la creació del Gran Teatre del Liceu, nombroses sales com la Llotja o la Patacada oferien aquestes festes per la població barcelonina. L'èxit era tan gran que només un any després de la inauguració del Gran Teatre del Liceu, el coliseu de la Rambla va començar a programar balls de carnaval. La història carnavalesca del teatre va estendre's durant vuitanta-vuit anys: des de 1848 fins al 1936. La present tesi doctoral vol analitzar el fenomen dels balls de màscares celebrats al Gran Teatre del Liceu des d'un punt de vista musical, cultural, social i econòmic. Les connexions entre les festes carnavalesques i la literatura i les arts plàstiques ja reflecteixen la rellevància social que tenien els balls de màscares. Així mateix, la consulta de l'Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu també ha permès conèixer com es desenvolupava el dia a dia d'aquestes festes. L'estudi de la documentació econòmica també ha estat cabdal per entendre com funcionaven econòmicament aquestes festes: els balanços positius expliquen perquè se celebraven balls anualment. Establir connexions amb capitals culturals com París i conèixer les memòries d'un compositor i intèrpret de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu també contribueixen a l'estudi d'aquest fenomen. Finalment, la confecció d'un inventari de les partitures de ballables conservades a l'arxiu ha permès fer una radiografia social i musical dels gustos de la societat barcelonina. Per altra banda, l'anàlisi musical de vint ballables ha contribuït a entendre com estan construïdes aquestes obres. En definitiva, la recerca aquí presentada pretén omplir el buit del coneixement cultural, social i musical que ha existit fins a dia d'avui de tot el que fa referència als balls de màscares a Barcelona i, concretament, al Gran Teatre del Liceu. |
|---|