| Sumario: | L'audiodescripció (AD) ja no és considerada un servei exclusiu d'accessibilitat, dedicat a una petita fracció d'individus, sinó que s'entén com un servei inclusiu, dirigit no només a les persones amb discapacitats sensorials, sinó també a altres audiències, com els ancians o els nens. És probable que la demanda d'aquest servei creixi en un futur pròxim. Encara que en el mercat s'observa un interès en augmentar cada cop més la oferta de productes audiovisuals accessibles, no s'hauria de deixar de banda la qualitat de l'experiència de l'usuari. Emmarcada dins el model inclusiu d'accessibilitat, aquesta tesi doctoral té com a objectiu explorar l'impacte de l'AD en la resposta emocional del seu públic objectiu - usuaris cecs i amb baixa visió (CiBV). Per a això, es van realitzar dos estudis de recerca, un centrat en l'estil de AD i l'altre en el el tipus de veu d'AD. La justificació darrere de la selecció d'aquests paràmetres es va relacionar amb els resultats de la investigació anterior. Es van establir dos objectius principals d'investigació. El primer, en relació amb l'estil d'AD, es va centrar en l'estudi de la recepció de dos estils d'AD - estàndard i creatiu - per als usuaris CiBV. El segon, vinculat al tipus de veu d'AD, va implicar l'estudi de la recepció de dos tipus de veu d'AD - humana i sintètica - per a usuaris CiBV per a dos gèneres: ficció i documental. L'aspecte innovador d'aquesta tesi doctoral és l'enfocament metodològic adoptat. La tesi segueix una metodologia centrada en l'usuari, però no es limita a informar sobre les opinions dels usuaris, sinó que pretén mesurar la seva resposta emocional als estímuls presentats. L'eina d'investigació que s'utilitza per mesurar l'experiència de l'usuari és el qüestionari "Independent Television Commission Sense of Presence Inventory", un dels cinc qüestionaris canònics utilitzats per mesurar la presència. Dos elements addicionals - interès i confusió - s'afegeixen perquè els usuaris expressin la seva resposta emocional als estímuls mostrats. Els resultats indiquen que no només els guions d'AD, creatius o estàndard, sinó també els tipus de veu d'AD tenen un efecte directe en la recepció de la pel·lícula i, per tant, en l'experiència dels usuaris. Quan es tracta de l'estil d'AD, els resultats mostren que l'AD creativa, en comparació amb l'AD estàndard, va produir nivells més alts de presència en tots els participants. En general, l'estil creatiu semblava ser més natural, especialment per als participants amb pèrdua de visió recent. No obstant això, va resultar ser més confús que l'estil estàndard, possiblement perquè els participants no estaven acostumats a la terminologia cinematogràfica inclosa en el guió o no esperaven escoltar vocabulari col·loquial. Tot i això, quan es va preguntar explícitament quin estil d'AD - creatiu o estàndard - prefereien, la majoria dels participants va optar per l'AD creativa. Quan es tracta del tipus de veu d'AD, l'AD amb veu humana, en comparació amb l'AD amb veu sintètica (TTS AD1), va provocar nivells significativament més alts de presència per la ficció. Els nivells de presència per al documental van ser similars, sense diferències estadísticament significatives, en relació amb el tipus de veu d'AD. La ficció amb AD narrada per una veu humana va ser avaluada pels participants com a més interessant i menys confusa en comparació amb la ficció narrada per una veu sintètica. En el cas del documental, els nivells d'interès i confusió eren comparables per a les dues veus. Quan se'ls va preguntar quina veu preferien per a un gènere donat, els usuaris van mostrar preferència per l'AD narrada per una persona per a la ficció i cap preferència entre l'AD amb veu humana i AD amb veu sintètica per al documental. En general, les troballes suggereixen que quan es narra adequadament, tant en termes d'estil com de veu, l'AD pot facilitar que les audiències CyBV tinguin una experiència audiovisual més atractiva. S'espera que aquesta tesi doctoral sigui un primer un pas útil per entendre els vincles entre el producte d'AD i el context de l'usuari, i per a poder dur a terme investigacions més profundes en el futur.
|
|---|
