Sang estesa. Un estudi antropològic de les religions afrocubanes a Barcelona
[cat] Aquesta tesi explora les religions afrocubanes de Barcelona a partir de l’ús i sentit de la sang ritual. Amb un treball de camp de sis anys i mig entre practicants de Barcelona i la seva perifèria, he pogut constatar el sorgiment de dues tendències quant a la manera de practicar, viure i artic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/186005 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/186005 http://hdl.handle.net/10803/674318 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Antropologia religiosa Espiritualitat Santeria (Culte) Barcelona (Catalunya) Anthropology of religion Spirituality Santeria Barcelona (Catalonia) |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi explora les religions afrocubanes de Barcelona a partir de l’ús i sentit de la sang ritual. Amb un treball de camp de sis anys i mig entre practicants de Barcelona i la seva perifèria, he pogut constatar el sorgiment de dues tendències quant a la manera de practicar, viure i articular discursos en relació a aquestes religions, que he anomenat, d’una banda, “Santería tradicional” i, d’altra banda, “Neosantería”. Cadascuna d’aquestes tendències presenta concepcions diferents quant al sentit de la sang ritual i, particularment, quant a la sang sacrificial. Aquest fet marca i desencadena un conflicte entre els practicants, els quals desenvolupen unes pràctiques religioses concretes i elaboren uns discursos determinats per tal de legitimar, en el context secular de Barcelona, una religió vàlida i autèntica. Els santeros tradicionals veuen en el sacrifici una manera d’emular les pràctiques religioses cubanes i aquest sentit de continuïtat amb el país original d’aquestes religions els atorga eines per tal de reivindicar-se en un context transnacional. En canvi, els neosanteros rebutgen l’efectivitat dels sacrificis, argumentant, amb un discurs cientificista i racionalitzador, una necessitat de progrés religiós que els permet comprendre imbricats amb les cosmologies de les espiritualitats reflexives contemporànies, en auge en el context europeu actual. La proposta en aquesta investigació és analitzar com i per què la sang ritual esdevé l’element que genera el camp religiós afrocubà en la diàspora i, tanmateix, esdevé l’element de disputa entre els practicants d’ambdues tendències, que, amb la seva creativitat cosmològica i ritual, no només elaboren discursos en relació a la bona i mala religió, sinó que es constitueixen mútuament, resignificant, així, el paisatge religiós i espiritual europeu. |
|---|