Biomarcadores diagnósticos y de actividad en el Síndrome de Sjögren Primario

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser avaluar la utilitat de les subpoblacions limfocitàries en sang perifèrica i dels nivells sèrics de BAFF, IL-17, IL-18, IL-21, IL-22, CXCL13, TNF-R2 i PD-L2 com a biomarcadors diagnòstics i d'activitat a la síndrome de Sjögren primari (SSp). Pe...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: LOUREIRO-AMIGO, José
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:268589
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/268589
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Sjögren
Citoquines
Citoquinas
Cytokines
Limfòcits
Linfocitos
Lymphocytes
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:L'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser avaluar la utilitat de les subpoblacions limfocitàries en sang perifèrica i dels nivells sèrics de BAFF, IL-17, IL-18, IL-21, IL-22, CXCL13, TNF-R2 i PD-L2 com a biomarcadors diagnòstics i d'activitat a la síndrome de Sjögren primari (SSp). Per això es van realitzar dos estudis observacionals a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron entre abril 2014 i setembre 2017. Tots els pacients amb SSp complien els criteris classificatoris de l'AECG del 2002. Al primer estudi es van incloure 68 pacients amb SSp, 26 pacients amb síndrome seca no-Sjögren i 23 voluntaris sans, i es va analitzar la distribució de les poblacions limfocitàries circulants mitjançant citometria de flux. Els pacients amb SSp presentaven menor proporció de limfòcits B de memòria i majors proporcions de limfòcits B naïve (BNA) i limfòcits T activats. La proporció de limfòcits B de memòria non-switched (BNSM) va resultar el millor paràmetre individual per diferenciar entre pacients amb SSp i pacients amb síndrome seca no-Sjögren (sensibilitat 72% i especificitat 76,6% per a un punt de tall <7,3%, AUC 0,795). El quocient BNA/BNSM va mostrar una sensibilitat del 76,6% i una especificitat del 72%, amb un punt de tall >9 (AUC 0,789). El millor paràmetre diagnòstic va ser el quocient entre el percentatge de limfòcits BNSM i el de limfòcits T CD4+ activats (CD4ACT), que amb un punt de tall <4,1 va mostrar una sensibilitat de 83,3% i una especificitat de 81,7% (AUC 0,840). Per discriminar entre SSp seronegatiu i síndrome seca no-Sjögren el millor paràmetre va ser el recompte absolut de limfòcits T CD4+ naïve, que va mostrar una sensibilitat de 76,9% i una especificitat de 88.9% per a un punt de tall <312 cèl·lules/µL (AUC 0,821). Al segon estudi es va analitzar l'associació entre les concentracions sèriques de BAFF, IL-17, IL-18, IL-21, IL-22, CXCL13, TNF-R2 i PD-L2, els paràmetres d'activitat de la malaltia (ESSDAI, β2MG i IgG) i la distribució de les subpoblacions limfocitàries circulants en pacients amb SSp, així com el rendiment diagnòstic d'aquestes citocines per discriminar entre pacients amb SSp i pacients amb síndrome seca no-Sjögren. Per això es van analitzar aquestes citocines al sèrum de 66 pacients amb SSp, 25 pacients amb síndrome seca no-Sjögren i 23 voluntaris sans. Els pacients amb SSp, comparats amb el grup control (format pels pacients amb síndrome seca no-Sjögren i els voluntaris sans), van mostrar nivells més elevats de BAFF (1982,6 vs. 1508,9 pg/mL; p=0,0037), CXCL13 (594,8 vs. 346,9 pg/mL; p=0,0002) i IL-21 (231,9 vs. 51,4 pg/mL; p=0,0011), i nivells més baixos de PD-L2 (2113,9 vs. 2843,6 pg/mL; p=0,0071). Els pacients amb SSp amb ESSDAI>0 van presentar concentracions sèriques més elevades de CXCL13 (696,9 vs. 359,8 pg/mL; p=0,0091), IL-21 (311,1 vs. 49,8 pg/mL ; p=0,0461), IL-22 (98,4 vs. 59,1 pg/mL; p=0,0464) i TNF-R2 (278,8 vs. 207,4 pg/mL; p=0,0164). Els nivells sèrics d'IgG es van correlacionar amb els nivells d'IL-21 (r=0,553; p<0,0001) i IL-22 (r=0,511; p<0,0001). La IL-21 va mostrar correlació negativa amb la proporció de limfòcits B de memòria (r=-0,344; p=0,0062) i positiva amb la proporció de limfòcits B naïve (r=0,379; p=0,0024). El percentatge de limfòcits T CD4+ activats es va correlacionar amb les concentracions sèriques d'IL-22 (r=0,331; p=0,0110) i TNF-R2 (r=0,349; p=0,0072). Per discriminar entre SSp i síndrome seca no-Sjögren, els nivells sèrics de CXCL13 van ser el millor paràmetre individual (sensibilitat 77,3%, especificitat 68% amb un punt de tall >240 pg/mL, AUC 0,799). El millor paràmetre diagnòstic va ser la fórmula [ln(CXCL13)+ln(BAFF)]/ln(PD-L2), que amb un punt de tall >1,7 va mostrar una sensibilitat de 77,2% i una especificitat de 86,4% (AUC 0,854).

Similares en LA Referencia