Anàlisi de l'expressió del perfil de citocines en biòpsies de glàndules salivals menors de pacients amb la síndrome de Sjögren primària

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'anàlisi de l'expressió de l'RNA de citocines en la glàndula salival menor de pacients amb la síndrome de Sjögren primària (SSp). S'han analitzat 42 biòpsies de glàndula salival menor de pacients amb la SSp, 12 amb una SSp probable...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Reth, Antón-Peter
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2003
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:38562
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/38562
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Citoquines
Sjögren, Síndrome de
Descripción
Sumario:L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'anàlisi de l'expressió de l'RNA de citocines en la glàndula salival menor de pacients amb la síndrome de Sjögren primària (SSp). S'han analitzat 42 biòpsies de glàndula salival menor de pacients amb la SSp, 12 amb una SSp probable i 30 amb una SSp definida. L'anàlisi de l'RNA total es va realitzar per normalització amb retrotranscripció i reacció en cadena de polimerasa (RT-PCR), utilitzant oligo-dt com a sonda per a la RT i sondes específiques per a l'amplificació d'IL-2, IFN- g, IL-12, IL-18, IL-4, IL-10, TGF-b i TNF- a. Els resultats van ser analitzats en relació al: 1.- Diagnòstic de la SSp probable (12 pacients) i SSp definida (30 pacients), seguint els critèris diagnòstics europeus. 2.- Grau d'afectació histológica, d'acord amb la classificació de Chisholm i Mason. 3.- Temps d'evolució clínica, des de l'inici de la simptomatologia clínica fins al moment de realitzar la biòpsia de glàndula salival menor, fent un tall arbitrari als 12 mesos d'evolució clínica. Aquesta tesi doctoral demostra la presència d'un patró predominant Th1 d'expressió limfocitària en la glàndula salival menor de pacients amb la SSp, com demostra la presència d'IL-2 i IFN- g; i dels inductors d'aquest patró Th1, la IL-12 i IL-18, en la majoria dels pacients amb la SSp. No es detecta IL-4 en cap de les mostres estudiades, descartant la presència d'un patró Th2. Tambè hi havia, en la majoria de les mostres, IL-10, TGF- b i TNF- a, citocines pro-inflamatòries. No es va detectar diferències estadísticament significatives en la comparació del perfil de citocines entre els pacients amb una SSp definida i probable, en relació amb el grau d'afectació histológica, ni en relació a la formació o no de focos d'infiltració limfocitària. En canvi, hi havia un increment en l'expressió de la IL-2 i de l'IFN-g, amb significat estadístic, en els pacients amb més de 12 mesos d'evolució clínica. Conclusions: 1.- No hi han diferències en l'expressió de l'RNAm de citocines en la glàndula salival menor de pacients amb la síndrome de Sjögren primària definida i probable. 2.- El patró predominant d'expressió de citocines en la glàndula salival menor en pacients amb la síndrome de Sjögren primària és un patró Th1. 3.- La IL-12 i IL-18 són inductors del patró Th1 en la síndrome de Sjögren. 4.- L'expressió de l'RNAm de citocines no varia en relació al grau d'afectació histológica, ni en relació amb el número total de formació de focos. 5.- Els pacients amb la síndrome de Sjögren primària amb més temps d'evolució clínica presenten un increment significatiu en l'expressió del patró Th1.

Similares en LA Referencia