Advancing in the design of plasmonic particles for sers applications

La detecció i identificació molecular a concentracions ultra-baixes representa un repte crític en la química analítica moderna, especialment en àmbits com el diagnòstic clínic, el desenvolupament de fàrmacs i l’anàlisi ambiental. Entre les diverses tècniques espectroscòpiques disponibles, l’Espectro...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Terrones Morey, Gianfranco
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/695859
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/695859
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Nanopartícules plasmòniques
SERS
Ciclodextrines
Nanopartículas Plasmónicas
Ciclodextrinas
Plasmonic Nanoparticles
Cyclodextrins
Ciències
53
54
547
62
Descripción
Sumario:La detecció i identificació molecular a concentracions ultra-baixes representa un repte crític en la química analítica moderna, especialment en àmbits com el diagnòstic clínic, el desenvolupament de fàrmacs i l’anàlisi ambiental. Entre les diverses tècniques espectroscòpiques disponibles, l’Espectroscòpia Raman Amplificada per Superfície (SERS) ofereix una sensibilitat excepcional en aprofitar les propietats plasmòniques de les nanoestructures metàl·liques per amplificar els senyals moleculars en diversos ordres de magnitud. Aquesta tesi doctoral investiga el desenvolupament i l’optimització sistemàtica d’arquitectures de nanopartícules plasmòniques per maximitzar el rendiment del SERS. La recerca comprèn tres enfocaments complementaris: la síntesi controlada de nanopartícules individuals d’or i plata, l’assemblatge estratègic en estructures jeràrquiques complexes i la modificació superficial dirigida mitjançant elements de reconeixement molecular.El treball experimental va consistir en la preparació de sistemes de nanopartícules monometàl·liques i bimetàl·liques, seguits de la seva organització en configuracions nucli-satèl·lit. Aquestes estructures es van caracteritzar exhaustivament mitjançant microscòpia electrònica, espectroscòpia òptica i tècniques de modelatge computacional per comprendre les relacions estructura-propietats. Posteriorment, es van implementar estratègies de funcionalització superficial emprant molècules de ciclodextrina per introduir selectivitat molecular