Photoactive materials based on cyclodextrin-functionalized gold nanoparticles

L’objectiu d’aquesta tesi és la preparació, la caracterització I l’aplicació de nous materials fotoactius basats en nanopartícules d’or (Au NPs). Degut a les seves interessants propietats òptiques, les potencials aplicacions d’ aquests nanomaterials estant sent intensament explorades en diversos cam...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Padilla Barriento, Marc
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/459116
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/459116
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Quimica supramolecular
Supramolecular chemistry
Nanopartícules plasmoniques
Nanoparticulas plasmónicas
Plasmonic nanoparticles
Anfitrió-hoste
Anfitrión-huesped
Host-guest
Ciències Experimentals
547
Descripción
Sumario:L’objectiu d’aquesta tesi és la preparació, la caracterització I l’aplicació de nous materials fotoactius basats en nanopartícules d’or (Au NPs). Degut a les seves interessants propietats òptiques, les potencials aplicacions d’ aquests nanomaterials estant sent intensament explorades en diversos camps d’estudi com la ciencia de materials, la nanomedicina I la nanotecnologia. En moltes d’aquestes aplicacions es crucial la interaccio del nanomaterial amb d’altres molècules, i per això es necessari induir l’apropament entre aquestes estructures i d’altres especies químiques. En aquesta tesi, s’ha explorat la utilització de la química supramolecular com a estratègia per afavorir aquesta aproximació i intentar millorar les aplicacions d’aquestes nanoestructures. Per dur a terme aquesta estrategia, s’han preparat derivats tiolats de ciclodextrines (CD) que s’han incorporat a la superfície de les Au NPs per tal de: i) millorar l’activitat fotocatalítica de les Au NPs en front de reaccions químiques ii) induir l’agregació i desagregació de Au NPs de forma controlada amb llum. En el primer cas, es va poder fotocatalitzar la reacció unimolecular d’isomerització de Z-estilbens amb Au NPs funcionalitzades amb B-CD de forma més eficient que amb Au NPs no funcionalitzades, però quan es van intentar aplicar aquests resultats a processos bimoleculars, Au NPs funcionalitzades amb y-CD no van proporcionar cap tipus de conversió en la reacció de dimerització d’antracens assajada. Pel que fa als estudis d’agregació, els nostres resultats posen de relleu la importància de tenir en compte les interaccions inespecífiques quan s’intenta desenvolupar nous sistemes a través d’associació supramolecular del tipus amfitrió-hoste. En conclusió, en la present tesi doctoral, s’ha demostrat el gran potencial que té la combinació de nanoestructures plasmòniques amb la química supramolecular per al desenvolupament de nous materials fotoactius amb propietats millorades, contribuint així al creixent coneixement en el camp de la nanociència.