Envejeciendo en casa: perspectivas del parque habitacional en Guadalajara (México)

L’envelliment a casa és una de les modalitats més explorada en estudis d’habitatge i gerontologia, però la viabilitat depèn de la configuració espacial, i hi ha tipologies d’habitatges que poden respondre adequadament a necessitats d’autonomia i contacte social. Un parell d’habitatges superposats, p...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pérez-Duarte Fernández, Alejandro
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/419619
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/419619
https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.56.12142
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Older people -- Housing -- Mexico -- Guadalajara
Barrier-free design -- Mexico -- Guadalajara
Vivienda
Tipologías
Envejecimiento en el lugar
Investigación cualitativa
Housing
Typologies
Aging in place
Qualitative research
Habitatge
Tipologies
Envelliment al lloc
Investigació qualitativa
Persones grans -- Habitatge -- Mèxic -- Guadalajara
Supressió de barreres arquitectòniques -- Mèxic -- Guadalajara
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Descripción
Sumario:L’envelliment a casa és una de les modalitats més explorada en estudis d’habitatge i gerontologia, però la viabilitat depèn de la configuració espacial, i hi ha tipologies d’habitatges que poden respondre adequadament a necessitats d’autonomia i contacte social. Un parell d’habitatges superposats, per exemple, poden oferir suport sòcio-funcional a prop d’un familiar o veí conegut. Però d’altres dificulten l’envelliment en aquesta modalitat, com ara una casa unifamiliar de dos pisos, que sol tenir estretes escales que obstaculitzen la connexió amb la zona íntima de la planta superior. Al llarg del treball s’observen 18 casos d’habitatges i els seus residents adults grans, documentats amb fotografies, registre espacial amb plànols sintètics, entrevista a la persona i càlcul d’índexs gerontològics. L’aixecament ofereix un conjunt de dades que permet observar la simbiosi persona i ambient domèstic, facilitant la identificació de desafiaments que els espais solen imposen als usuaris quan arriben a edat avançada. Com a resultat es té una exploració tipològica d’habitatge des de la perspectiva gerontològica, reconeixent estructures espacials d’acord amb el tipus de resposta davant noves demandes específiques dels seus usuaris, recollida en una proposta de nomenclatura. En conclusió, ofereix una mirada qualitativa a la possible adaptabilitat del parc actual d’habitatge de Guadalajara, a Mèxic.