La ordenación jurídica de la videovigilancia laboral en Europa y España y su aplicabilidad al caso chileno

La videovigilància laboral és un fenomen de creixent rellevància als diferents sistemes jurídics del món, degut a l'expansió dels seus efectes sobre els drets fonamentals dels treballadors, especialment respecte a la privacitat i la protecció de dades personals. La introducció de noves tecnolog...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Henríquez Tillería, Sebastián Eduardo
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:308028
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/308028
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Videovigilància laboral
Video surveillance
Videovigilancia laboral
Protecció de dades
Data protection
Protección de datos
Privacitat
Privacy
Privacidad
Ciències Socials
Descripción
Sumario:La videovigilància laboral és un fenomen de creixent rellevància als diferents sistemes jurídics del món, degut a l'expansió dels seus efectes sobre els drets fonamentals dels treballadors, especialment respecte a la privacitat i la protecció de dades personals. La introducció de noves tecnologies de la informació i comunicació i de la intel·ligència artificial en aquests mecanismes de control augmenten el seu potencial invasiu, obligant als estats a establir nous cossos normatius que regulin el problema i forçant als òrgans jurisdiccionals a elaborar nous criteris, amb la finalitat d'atorgar solucions protectores i equilibrades al conflicte. Aquest estudi busca determinar quina és la configuració jurídica de la videovigilància laboral a l'àmbit europeu i espanyol, a més d'analitzar, des d'una perspectiva comparada, si és possible traslladar les solucions plantejades en aquests sistemes al cas xilè. Això es realitzarà a través de l'estudi de l'evolució i ordenació actual del marc normatiu en aquests tres sistemes i, al mateix temps, es durà a terme un estudi exhaustiu de les sentències dictades sobre aquest fenomen, per tal de definir els criteris jurisprudencials aplicats, tot plegat des d'una perspectiva crítica. A nivell europeu estudiarem la rellevància del Conveni Europeu de Drets Humans i com s'ha plantejar la problemàtica de la videovigilància laboral a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, especialment des de l'òptica del dret a la privacitat. Respecte al Dret de la Unió Europea, s'examinarà la influència de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i, en clau evolutiva, les normes més rellevants en matèria de protecció de dades personals, passant per la derogada Directiva sobre Protecció de Dades 95/46/CE per, finalment, centrar-nos en el Reglament (UE) 2016/679 sobre Protecció de Dades Personals i les seves disposicions més rellevants. Estudiarem el marc normatiu espanyol i com l'ha influenciat la normativa i jurisprudència europea, així com la configuració i impacte que ha tingut la Llei Orgànica de Protecció de Dades 3/2018, identificant les diferents etapes de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, proposant un model d'anàlisi ens abstracte pel problema de la videovigilància, intentant harmonitzar les diferents variables jurídiques aplicables al conflicte. Finalment, estudiarem l'estat del problema a Xile, tan des del seu enquadrament normatiu com des de la doctrina administrativa de la Dirección General del Trabajo i de la Corte Suprema, per a poder determinar si son aplicables els criteris de resolució europeus i espanyols al cas xilè. El tractament efectuat en aquest treball, tan des de l'òptica de l'estudi de la configuració normativa aplicable al problema, com de les solucions jurisprudencials ofertes fins ara, amb una plantejament crític i des d'una perspectiva comparada pel cas xilè, permet oferir propostes de millora actualitzades per afrontar de manera més amònica el problema de la videovigilància laboral, evitant l'actual dispersió de criteris i oferir una visió protectora dels drets fonamentals dels treballadors afectats per aquest fenomen.