Veritat, matematisme i espiritualitat a Spinoza
[cat] La teoria del coneixement del filòsof Baruch de Spinoza, així com la seva ontologia, estan determinades poderosament pel nou model de veritat matemàtica de la física del segle XVII. No obstant això, hi ha prou evidències textuals per pensar que aquesta tendència, diguem-ne, matematitzant, no é...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2010 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Oviedo (UNIOVI) |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:dnet:ubarcelona__::83e754d50ab20ace7028766510a523c0 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/229375 https://hdl.handle.net/10803/697435 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Veritat Ètica Spinoza, Benedictus de, 1632-1677 Truth Ethics |
| Sumario: | [cat] La teoria del coneixement del filòsof Baruch de Spinoza, així com la seva ontologia, estan determinades poderosament pel nou model de veritat matemàtica de la física del segle XVII. No obstant això, hi ha prou evidències textuals per pensar que aquesta tendència, diguem-ne, matematitzant, no és unívoca, en el sentit que Spinoza també es deixa portar per un concepte intuïcionista, o instrumental, del mètode matemàtic, com si el que importés de veritat fossin les intuïcions, i no l'escrupolosa xarxa demostrativa que envolta un teorema, o proposició filosòfica. És més, el sistema de Spinoza no es decideix per una de les dues possibilitats, la qual cosa es pot interpretar en termes de perplexitat inherent al raonament -barroc- del nostre filòsof. De manera que, deliberadament confusa o no, la filosofia de Spinoza també representa l'esforç de la modernitat per oferir a les persones un acostament espiritual a la vida, sense pors, ni déus, però compatible amb el desenvolupament tecnològic i científic. En definitiva, el somni de Descartes i Leibniz, però més enllà, i més valent. Una modernitat que confia més en si mateixa. |
|---|