Caracterización territorial del nuevo suelo urbano de la Metrópoli Lima-Callao producido entre 2001-2020
El procés d‟urbanització a Amèrica Llatina ha estat caracteritzat per assentaments informals, resultat de la manca d‟accés a habitatge adequat per als sectors més vulnerables. Això és degut, en gran mesura, a la desigualtat econòmica, la baixa mobilitat social i polítiques ineficaces de benestar, es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/420954 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/420954 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Land use -- Peru -- Lima Land use -- Government policy -- Peru -- Lima City planning -- Peru -- Lima Suburbs -- Peru -- Lima Producción de suelo urbano Informalidad Latinoamérica Gestión del suelo Sòl, Ús del -- Perú -- Lima Sòl, Ús del -- Política governamental -- Perú -- Lima Urbanisme -- Perú -- Lima Barris perifèrics -- Perú -- Lima Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Ordenació del territori |
| Sumario: | El procés d‟urbanització a Amèrica Llatina ha estat caracteritzat per assentaments informals, resultat de la manca d‟accés a habitatge adequat per als sectors més vulnerables. Això és degut, en gran mesura, a la desigualtat econòmica, la baixa mobilitat social i polítiques ineficaces de benestar, especialment en l'àmbit habitacional. Al Perú, des dels anys 1940, la migració rural-urbana va impulsar l'expansió d'urbanitzacions informals a Lima, fenomen que va continuar per la manca de respostes de l'Estat. Durant les dècades del 1990 i el 2000, les polítiques neoliberals van fomentar la regularització d'aquests assentaments com a principal via d'accés al sòl urbà, consolidant un model basat en l'expansió informal. Entre el 2001 i el 2020, el 93% del nou sòl urbà al Perú va provenir d'urbanitzacions informals. La Metròpoli Lima-Callao (MLC) es va expandir en 25 mil hectàrees, albergant més d'un milió de persones. Aquest estudi busca caracteritzar i avaluar el nou sòl urbà de la MLC produït entre 2001-2020 per contribuir a una gestió urbana millor, centrant-se en les condicions d'habitabilitat. S'analitzen tres dimensions clau: població, habitatge i ciutat, utilitzant dades del Cens Nacional de Població i Habitatge del 2017 i altres instruments de planificació. Els resultats indiquen que el 87% de la població en àrees informals pertany a estrats socioeconòmics baixos, i prop de cent mil habitatges són inadequats. Només el 20% tenen accés a transport públic, i la meitat no tenen accés a parcs propers. Finalment, l‟estudi proposa lineaments generals per millorar l‟habitabilitat del sòl urbà informal mitjançant un enfocament integral que articuli planificació territorial, gestió del sòl i programes d‟habitatge. Això busca enfrontar els reptes del creixement desordenat, millorar la infraestructura i els serveis, i promoure una integració social més equilibrada a les zones vulnerables. |
|---|