The microbiota-gut-brain axis in dogs, and its relationship with aging
Els avenços en medicina veterinària, les estratègies de medicina preventiva i una nutrició cada vegada més personalitzada han contribuït a augmentar l'esperança de vida dels animals de companyia, i més específicament dels gossos. Per tal de garantir no només una major longevitat, sinó també una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323697 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323697 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gos Dog Perro Microbiota Gut-brain axis Ciències de la Salut |
| Sumario: | Els avenços en medicina veterinària, les estratègies de medicina preventiva i una nutrició cada vegada més personalitzada han contribuït a augmentar l'esperança de vida dels animals de companyia, i més específicament dels gossos. Per tal de garantir no només una major longevitat, sinó també una bona qualitat de vida durant el procés d'envelliment, és important conèixer els factors i mecanismes subjacents. Entre els factors biològics, la salut intestinal està emergint com un element clau, ja que el tracte gastrointestinal no només participa en la digestió i absorció de nutrients, sinó que també exerceix funcions essencials en la modulació immunitària, l'equilibri metabòlic i la senyalització neuroendocrina. Aquestes funcions estan fortament influenciades per la microbiota intestinal, una comunitat microbiana dinàmica que evoluciona al llarg de la vida de l'hoste i interactua de manera contínua amb el seu entorn intern i extern. La connexió entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós central, coneguda com a eix intestí-cervell, implica vies neuronals, hormonals i immunològiques que permeten que l'intestí influenciï funcions cognitives, emocionals i conductuals. En gossos, alguns resultats preliminars suggereixen que els canvis en la composició de la microbiota podrien estar relacionats amb alteracions del comportament, ansietat o deteriorament cognitiu. Tanmateix, l'estudi d'aquest eix, especialment en el context de l'envelliment, encara es troba en fases inicials, i calen estudis més específics i alhora integradors dels diferents sistemes fisiològics. Aquesta tesi aborda aquesta manca de coneixement mitjançant l'avaluació d'indicadors de salut intestinal, comportament i activitat en gossos de diferents edats. En el primer estudi, realitzat en una població de gossos de races diverses, es van observar canvis moderats en alguns marcadors intestinals, en particular en la composició microbiana i en la producció d'alguns àcids grassos de cadena curta. El segon estudi, realitzat amb gossos Beagle, va explorar la relació entre la salut intestinal, les variables neuroendocrines i conductuals, i l'edat. En aquest cas, es van identificar diferències subtils associades a l'edat en la microbiota, en alguns metabòlits intestinals derivats de l'activitat microbiana, així com en determinats comportaments i en el nivell d'activitat dels animals. En conjunt, els resultats suggereixen que, tot i que els canvis associats a l'edat solen ser lleus, les seves interaccions poden tenir implicacions biològiques rellevants. Aquests resultats podrien contribuir al desenvolupament d'estratègies nutricionals adaptades que afavoreixin un envelliment saludable en els gossos. |
|---|