La sonoridades visuales ecosomáticas en la poesía de Picasso. Una investigación artística
Aquesta investigació artística proposa uns assaigs de relectura contemporània i disruptiva dels textos poètics produïts per Pablo Picasso entre 1935 i 1959, en els quals la sonoritat es reconeix com una característica fonamental de les composicions. Aquesta sonoritat es manifesta al llarg del corpus...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:312149 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/312149 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Recerca artística Artistic research Investigación artística Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta investigació artística proposa uns assaigs de relectura contemporània i disruptiva dels textos poètics produïts per Pablo Picasso entre 1935 i 1959, en els quals la sonoritat es reconeix com una característica fonamental de les composicions. Aquesta sonoritat es manifesta al llarg del corpus poètic a través de llenguatges verbals, visuals i orals, on els elements influeixen de manera correlativa en qui els llegeix-escolta-escriu-mira-recita. Des d'una perspectiva enactiva, pràctiques, cossos i teories es retroalimenten per desenvolupar una lectura no convencional, fonamentada en els pilars discursius i factuals de l'espai, el temps i el cos. Aquests seran analitzats des de la meva pràctica artística, desenvolupada a través dels llenguatges de la llum, la foscor i el so. Proposo una obertura cap a una -altra- possible finestra de percepció, comunicació i lectura poètica, per nodrir-la des de diverses formes de fer i comunicar, a partir de la performance, el vídeo, la fotografia i la instal·lació artística experimental. Plantejo la foscor com un espai de percepció que fa emergir allò aparentment invisible i afavoreix que el llenguatge del poema es generi simultàniament mitjançant el so, la vibració, el moviment i la gestualitat. Comunicant-se a través d'elements que transcendeixen el verb i que també són fonamentals en la composició. D'aquesta manera, interpel·laré les maneres d'abordar un esdeveniment poètic per proposar alternatives al verbocentrisme, argumentades a partir del cos sensible, l'ecosomàtica, la imaginació material i els gestos disruptius, que conviden a tensar les formes habituals de fer; en aquest cas, l'acte d'abordar una lectura. A partir d'això, es desenvoluparan conceptes com la poesia al·lucinògena i els gestos resplendents i ressonants, com a eines per analitzar poètiques pròpiament disruptives, com les poètiques picassianes. |
|---|