Relaciones entre el suceso coreográfico y el escenario de la política
Aquesta és una recerca travessada de la pràctica artística i va acompanyada per enunciats coreogràfics (vídeos, performances i registres d’obra). Trobar un punt de reunió entre coreografia i política és el propòsit primordial de la tesi. D’acord amb aquest objectiu, caldria reconèixer semblança entr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671966 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671966 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Coreografia Coreografía Choreography Política Politics Recerca artistica Investigación artística Artistic research Ciències Humanes 00 |
| Sumario: | Aquesta és una recerca travessada de la pràctica artística i va acompanyada per enunciats coreogràfics (vídeos, performances i registres d’obra). Trobar un punt de reunió entre coreografia i política és el propòsit primordial de la tesi. D’acord amb aquest objectiu, caldria reconèixer semblança entre els processos que les constitueixen, similitud que no obviés la dimensió simbòlica de la primera, ni la social de la segona. El camí cap a allà s’inicia amb dos caracteritzacions: la de la coreografia, per subratllar el que sembla compartir amb la política; i la d’allò que és necessari perquè ocorri la política. Proposo a la coreografia com a escriptura composta per signes-gest (gestos i objectes posats en relació durant el succeir performatiu), que produeix significats comunicables que s’obren a la interpretació ia la multiplicitat de sentits derivats. D’altra banda, reprenc de el pensament de Jacques Rancière que la política passa quan es nomena un desacord; quan aquest es fa evident a el donar-li un nom, es torna matèria sensible que dóna lloc a l’litigi. Coreografia i política s’assemblen en la seva dependència de la producció de suport material o sensible per al que volen anomenar. Això no vol dir que són idèntiques, sinó assenyala que la coreografia podria coincidir amb la política en la recerca de el nom que cal per pronunciar el desacord. La manera en què ho fa és anàloga a la que opera a la paraula poètica, literària: estructurant enunciats gestuals que porten significats imaginats |
|---|