Proposta d'intervenció en un cas d'astrocitoma de grau II nou anys després del diagnòstic
En el present document s'estudia el cas d'una dona de 31 anys que als 22 anys va ser diagnosticada d'un astrocitoma frontal esquerre de grau II (baix grau), després de presentar dues crisis epilèptiques convulsives tonico-clòniques generalitzades. El tumor va remetre gràcies a la ciru...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/121646 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/121646 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | tumor cerebral astrocitoma glioma intervenció neuropsicologia intervención neuropsicología brain tumour astrocytoma intervention neuropsychology Neuropsychology -- TFM Neuropsicologia -- TFM Neuropsicología -- TFM |
| Sumario: | En el present document s'estudia el cas d'una dona de 31 anys que als 22 anys va ser diagnosticada d'un astrocitoma frontal esquerre de grau II (baix grau), després de presentar dues crisis epilèptiques convulsives tonico-clòniques generalitzades. El tumor va remetre gràcies a la cirurgia i al tractament amb radioteràpia però des d'aleshores ha estat tractada amb fàrmacs antipsicòtics (per la presència de símptomes) i anticonvulsius. Aquest tumor primari del SNC pertany al grup dels gliomes, el tipus més prevalent en la població; s'origina per una multiplicació anormal al teixit de les cèl·lules glials, i sol tenir un bon pronòstic. A nivell cognitiu, els resultats de l'avaluació neuropsicològica de la pacient evidencien dèficits atencionals, alentiment de la velocitat de processament, dificultats en el record verbal, la memòria de treball i l'adquisició d'aprenentatges, dèficits en fluència verbal semàntica i denominació verbal, i problemes en la planificació, presa de decisions, flexibilitat cognitiva i iniciació. Pel que fa a la conducta i les emocions, la pacient presenta irritabilitat, agressivitat i desinhibició, així com símptomes apàtics i depressius. Un cop estabilitzat el tractament farmacològic, nou anys després del diagnòstic es proposa una intervenció amb l'objectiu de fomentar l'autonomia de la pacient i l'augment de la qualitat de vida, treballant sobre els dèficits que interfereixen negativament en el seu dia a dia. Per això, aquesta tindrà una durada de 10 mesos en els quals s'intervindrà sobre les funcions cognitives, conductuals i emocionals afectades, fent ús tant de material tangible com de les noves tecnologies. |
|---|