El gènere Pedicularis (Orobancàcies) a la Cerdanya i les comarques veïnes.
Sobre la base dels treballs per a Flora iberica, l'Atles de la flora dels Pirineus i d'altres de propis, es presenta una sinopsi de les espècies del gènere <i>Pedicularis</i> (família Orobancàcies) que es troben o han estat citades a la Cerdanya i àrees adjacents dels Pirineus...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/202047 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/202047 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Flora Catalunya Pirineus Orientals (França) Biogeografia Taxonomia botànica Catalonia Pyrénées-Orientales (France) Biogeography Botanical taxonomy |
| Sumario: | Sobre la base dels treballs per a Flora iberica, l'Atles de la flora dels Pirineus i d'altres de propis, es presenta una sinopsi de les espècies del gènere <i>Pedicularis</i> (família Orobancàcies) que es troben o han estat citades a la Cerdanya i àrees adjacents dels Pirineus orientals. Segons els coneixements actuals, hi viuen cinc espècies d'aquest gènere: <i>Pedicularis sylvatica</i> L., <i>P. comosa</i> L., <i>P. foliosa</i> L., <i>P. pyrenaica</i> J. Gay i <i>P. verticillata</i> L. Per cadascuna es dona una breu caracterització morfològica i ecològica, i la distribució en el sector oriental de la serralada. És remarcable sobretot el cas de <i>Pedicularis pyrenaica</i>, tant per l'amplitud ecològica de la planta com per la diversitat morfològica que presenta. L'apreciació inadequada d'alguns trets crítics, com la coloració de la corol·la, la morfologia de la inflorescència, la pilositat o la forma de creixement de les plantes hauria originat confusions amb espècies afins, com <i>P. mixta</i> Gren. o <i>P. kerneri</i> Dalla Torre. Aquestes dues plantes serien pròpies dels Pirineus centrals i aparentment no arribarien a les parts més orientals de la serralada. |
|---|