Estratègia mixta de recàrrega d'oportunitat i inducció magnètica per a autobusos
De cara a implementar una mobilitat elèctrica en l’àmbit urbà o metropolità, l’opció actual és fer servir autobusos elèctrics alimentats amb bateria. El problema operatiu principal és la recàrrega de la bateria que acostuma a necessitar d’un període de temps alt, el que condiciona l’operativa dels s...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/342186 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/342186 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Local transit Transportation buildings opportunity charging battery-powered electric buses inductive recharging stops Transport públic Infraestructures de transport Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil |
| Resumo: | De cara a implementar una mobilitat elèctrica en l’àmbit urbà o metropolità, l’opció actual és fer servir autobusos elèctrics alimentats amb bateria. El problema operatiu principal és la recàrrega de la bateria que acostuma a necessitar d’un període de temps alt, el que condiciona l’operativa dels serveis en el transport públic d’autobusos. L’objectiu del treball és analitzar les diferents opcions de recàrrega per a autobusos i determinar una estratègia mixta de recàrrega ràpida amb inducció magnètica al paviment, més òptima. Per tal de desenvolupar l’estratègia més eficient, s’ha elaborat un model operatiu per a estimar el nombre de recursos necessaris (mida de la flota i instal·lacions de recàrrega) per a un esquema de recàrrega d’oportunitat al carrer. El model calcula el nombre de recursos necessaris i el cost total per a una línia, permetent la comparació de costos i rendiments amb tecnologia amb pantògraf, motors dièsel i híbrids. Els resultats obtinguts amb la comparació de la línia H16 de Barcelona (pantògraf), mostren com la tecnologia inductiva que està en fase de desenvolupament ja ofereix uns resultats competitius respecte a les altres tecnologies. S’observa que amb una estratègia amb 20 parades de recàrrega inductiva repartides a la línia, s’aconsegueix una reducció del 8% dels costos totals a assumir per l’operador amb l’actual tecnologia de recàrrega ràpida mitjançant pantògraf. Aquest fet, és generat per la reducció de flota que s’experimenta amb la implementació d’aquestes parades i el efecte que té en els costos temporals del sistema. No obstant això, s’analitzen els diferents condicionants o possibles amenaces que pot tenir aquesta nova tecnologia. S’observa que problemes de falta d’espai públic o l’evolució constant de les bateries poden afectar el desenvolupament d’aquest estratègia i fer adoptar altres estratègies menys eficients econòmicament però que minimitzen aquests condicionants. |
|---|