Avaluació i proposta de pinsos en Helicicultura: Relació amb l'estat sanitari

El sector helicícola està en auge en el nostre país, però no existeix una legislació concreta que el reguli. Cal remarcar que el tipus d'alimentació que s'utilitza és un factor limitant, ja que influeix en la microbiota intestinal dels animals i conseqüentment en el seu estat sanitari. L&#...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Yuste Parareda, Aida
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/690980
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/690980
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Helix aspersa müller
Heliciculture
Helicicultura
Probiòtic
Probiotic
Probiótico
Pinso
Feed
Pienso
Ciències de la Salut
579
Descripción
Sumario:El sector helicícola està en auge en el nostre país, però no existeix una legislació concreta que el reguli. Cal remarcar que el tipus d'alimentació que s'utilitza és un factor limitant, ja que influeix en la microbiota intestinal dels animals i conseqüentment en el seu estat sanitari. L'alimentació es pot portar a terme amb pinsos elaborats a partir de farines de diferents tipus de cereals i farratges presentant, generalment una textura fina. L'adició d'un probiòtic al pinso, pot repercutir en una millora de l'estat sanitari dels animals. En aquest sentit, un bacteri aïllat prèviament de la microbiota intestinal de Helix aspersa Müller amb potencial probiòtic, es va identificar i avaluar per tal de poder evidenciar si compleix els requisits per ser definida como a soca probiòtica. Un cop corroborada com a soca probiòtica, es va procedir a la seva liofilització, per tal de disposar-ne en forma de textura fina i poder addicionar-la al pinso i homogeneïtzar el producte final correctament. En analítiques rutinàries de la qualitat microbiològica del pinso, es va detectar una elevada presència de fongs filamentosos que poden provocar micosis i/o micotoxicosis tant en animals com en persones que acabin consumint aquests animals. Per aquest motiu, es proposen productes naturals amb capacitat antifúngica pel seu control i perquè no confereixi resistència. Els productes avaluats no han de presentar activitat antibacteriana front la soca probiòtica afegida al pinso. S'avaluen olis essencials i àcids orgànics. Els millors resultats els aporta una combinació d'àcids orgànics. Es proposa, en conseqüència, afegir la soca probiòtica i compostos amb activitat antifúngica per controlar la qualitat del pinso i millorar l'estat sanitari dels animals. Amb aquesta combinació, es redueix la probabilitat de que els cargols pateixin infeccions i conseqüentment es minimitza la necessitat de subministrar medicaments, fet en consonància a les exigències de la ramaderia ecològica. Finalment, i considerant aquests suplements, es fabriquen diferents tipus de pinso per valorar l'efecte sobre la microbiota intestinal i la productivitat dels animals. Els pinsos elaborats són: pinso blanc (control), pinso blanc suplementat amb probiòtic i pinso blanc suplementat amb probiòtic i la combinació d'àcids orgànics. Els diferents anàlisis microbiològics i el recull de dades de postes i mortalitat, evidencien que el pinso suplementat amb probiòtic es el que permet obtenir uns millors resultats tant pel que fa referencia a la productivitat com a la qualitat microbiològica.