El cine de la Nuberu Bagu como correlato artístico de la nueva izquierda japonesa. Una lectura política de las producciones culturales
Aquesta tesi doctoral analitza el corrent cinematogràfic de la Nuberu Bagu partint de la premissa que les seves característiques permeten considerar-lo un component integrant de la ideologia de la Nova Esquerra japonesa, pertanyent ambdós fenòmens a la denominada ""època de la política&quo...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670479 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670479 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cinema japonès Cine japonés Japanese cinema Nova esquerra Nueva izquierda New left Ideologia Ideología Ideology Ciències Humanes 79 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral analitza el corrent cinematogràfic de la Nuberu Bagu partint de la premissa que les seves característiques permeten considerar-lo un component integrant de la ideologia de la Nova Esquerra japonesa, pertanyent ambdós fenòmens a la denominada ""època de la política"" (seiji no kisetsu) (1966-1971). El nucli de la metodologia de ""l'anàlisi ideològica"" aquí aplicada és la lectura de les pel·lícules com a textos els elements interns dels quals serveixen als interessos externs de determinats grups sociopolítics en una relació de poder significativa amb altres grups sociopolítics. En el cas que ens ocupa, això implica fonamentalment descodificar les línies de continuïtat que connecten el cinema de la Nuberu Bagu amb altres components ideològics de la Nova Esquerra japonesa, així com amb la ideologia d'aquest grup sociopolític en el seu conjunt, oposada principalment a la Vella Esquerra japonesa. Selecciono una mostra de dues pel·lícules paradigmàtiques a través de les quals discernir una sèrie d'elements característics de la Nuberu Bagu que permetin configurar un model per abordar-la com una part integrant de la ideologia de la Nova Esquerra japonesa, podent aquest model servir per a estudis posteriors. Es tracta d'Eros + Massacre (Erosu purasu Guakusatsu, 1969), de Yoshida Kiju, i Tira els llibres, surt al carrer (Sho o suteyo machi e deyo, 1971), de Terayama Shuji. Són pel·lícules estrenades en moments històrics amb implicacions significativament diferents i filmades per directors amb sensibilitats divergents, però precisament aquestes discontinuïtats faciliten la demostració que ambdues obres contenen un nucli de característiques estable que permeten establir un model unitari (sota el nom de Nuberu Bagu), pertanyent a una ideologia unitària (sota el nom de Nova Esquerra). L'anàlisi de la Nuberu Bagu duta a terme en aquest estudi consta de tres fases. En la primera fase, en primer lloc presento l'enfocament metodològic de ""l'anàlisi ideològica"" del cinema en contraposició al del cinema nacional; a través d'aquesta contraposició, s'entendrà millor la conveniència de ""l'anàlisi ideològica"" a l'hora d'abordar el cinema. En segon lloc, abordo el context de les relacions de poder del Japó de l'època en què sorgí la Nuberu Bagu, exposo les característiques generals de la ideologia de la Nova Esquerra japonesa, i a continuació analitzo Eros + Massacre decodificant les connexions entre el text de la pel·lícula i aquesta ideologia en el seu conjunt (de la que forma part com a component doctrinal). En la segona fase investigo la relació entre el cinema de la Nuberu Bagu, continuant amb el cas il·lustratiu d'Eros + Massacre, i la consciència col·lectiva imperant en la Nova Esquerra japonesa de la importància de la subjectivitat humana (shutaisei) concebuda com a autonegació del subjecte (jiko hitei) (i que constitueix un component subjectiu d'aquesta ideologia). Per a això, em centro en dos aspectes clau del cinema de Yoshida Kiju a través dels quals desplega la seva visió de la subjectivitat com a autonegació: l'espai i la memòria. En la tercera fase, relaciono analíticament la teoria política d'un dels pensadors més importants en la confrontació de la Nova Esquerra japonesa, Yoshimoto Takaaki, i la concepció del cinema de Terayama Shuji, a través del cas il·lustratiu de la seva pel·lícula Tira els llibres, surt al carrer. En aquesta fase em fixo en com Yoshimoto a través de la teoria política i Terayama a través de la pràctica del cinema, expressen una visió similar de la relació entre la figura de l'intel·lectual i les masses, podent aquestes expressions |
|---|