Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)

La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. <br/>L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult an...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pagès Ruiz, Eduard
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/1995
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0314108-114426
http://hdl.handle.net/10803/1995
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Primera Internacional
Anarquisme
Utilitarisme
Segle XIX
Pensament obrerista
Història de la Catalunya contemporània
Història del moviment obrer
Republicanisme
Ciències Humanes i Socials
331
93
id ES_a85bb3fd5c63fa56cd9d12f0d4099889
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/1995
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
title Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
spellingShingle Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
Pagès Ruiz, Eduard
Primera Internacional
Anarquisme
Utilitarisme
Segle XIX
Pensament obrerista
Història de la Catalunya contemporània
Història del moviment obrer
Republicanisme
Ciències Humanes i Socials
331
93
title_short Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
title_full Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
title_fullStr Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
title_full_unstemmed Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
title_sort Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
dc.creator.none.fl_str_mv Pagès Ruiz, Eduard
author Pagès Ruiz, Eduard
author_facet Pagès Ruiz, Eduard
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Casterás Archidona, Ramón
Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània
dc.subject.none.fl_str_mv Primera Internacional
Anarquisme
Utilitarisme
Segle XIX
Pensament obrerista
Història de la Catalunya contemporània
Història del moviment obrer
Republicanisme
Ciències Humanes i Socials
331
93
topic Primera Internacional
Anarquisme
Utilitarisme
Segle XIX
Pensament obrerista
Història de la Catalunya contemporània
Història del moviment obrer
Republicanisme
Ciències Humanes i Socials
331
93
description La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. <br/>L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista &#9472;resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre&#9472;, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. <br/>Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.<br/>Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (<i>La Federación</i>, <i>La Revista Social</i>) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat.
publishDate 2007
dc.date.none.fl_str_mv 2007
2008
2008
2011
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://www.tdx.cat/TDX-0314108-114426
http://hdl.handle.net/10803/1995
url http://www.tdx.cat/TDX-0314108-114426
http://hdl.handle.net/10803/1995
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869415872556171264
spelling Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)Pagès Ruiz, EduardPrimera InternacionalAnarquismeUtilitarismeSegle XIXPensament obreristaHistòria de la Catalunya contemporàniaHistòria del moviment obrerRepublicanismeCiències Humanes i Socials33193La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. <br/>L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista &#9472;resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre&#9472;, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. <br/>Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.<br/>Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (<i>La Federación</i>, <i>La Revista Social</i>) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat.<I>The present doctoral thesis demonstrates the influence that the utilitarian ethics exerted in the Catalan working thought of the last third of XIX century. <br/>The classic utilitarianism, which had been defined between the end of 18th century and principles of the 19th century, by the work of the English philosopher Jeremy Bentham, was very well received in the Spanish liberal circles. In spite of this, according to the established opinion, in the middle of century the influence of Bentham had practically disappeared under the pressure of the Catholicism and the romanticism.<br/>Nevertheless, the thesis defends that the utilitarianism far from disappearing resurged closest in the Catalan republican thought to the working-class movement and, mainly, in the later anarchist group who received the First International. <br/>For the anarchists the workers were the only useful and indispensable element of the society, and the concept of public utility became the argument that repeated constantly to demand the social revolution. Even an important working newspaper as La Revista Social published the classic utilitarian text of Baron D'Holbach, "The Universal Moral", to serve as ethical guide for the workers. <br/>In sort, the anarchism wanted to design a new society based on the utility criterion. </I>Universitat de BarcelonaCasterás Archidona, RamónUniversitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània2011200820072008info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfhttp://www.tdx.cat/TDX-0314108-114426http://hdl.handle.net/10803/1995TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/19952026-06-14T12:46:07Z
score 15,300724