Josep llunas, la literatura obrerista i la construcció de l'anarquia en català al segle xix.
La figura i l'obra de l'anarquista catalanista Josep Llunas i Pujals, poeta, narrador, teòric de la literatura, teòric anarquista i periodista, són completament desconegudes en l'actualitat. La meva tesi doctoral intenta fer l'edició actualitzada de la seva obra completa i l'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/318801 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/318801 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llunas obrerista Tramontana Anarchy 070 32 8 929 |
| Sumario: | La figura i l'obra de l'anarquista catalanista Josep Llunas i Pujals, poeta, narrador, teòric de la literatura, teòric anarquista i periodista, són completament desconegudes en l'actualitat. La meva tesi doctoral intenta fer l'edició actualitzada de la seva obra completa i l'estudi d'aquesta, així com de la seva publicació La Tramontana. Alhora, constata l'existència d'una literatura obrera en català durant el segle XIX que respon a un programa estètic anomenat “literatura obrerista” creat teòricament per Llunas que coincidia amb les característiques de l'estètica anarquista europea del moment i utilitzava la literatura popular catalana com a forma d'arribar al públic obrer anarquista. Llunas desenvolupa una estètica obrerista a la qual intenta sumar la intel·lectualitat del moment i, en no aconseguir-ho, opta per una construcció autònoma que compta amb eines pròpies com els certàmens socialistes i l'extensió de les seves idees a través de publicacions, narracions i poemes que acompanyen els textos periodístics i teòrics més ideològics. La poesia resultat d'aquests plantejament es pot dividir en poesia d'entreteniment i poesia obrerista. La segona posa sempre el contingut damunt de la forma i té una intenció bàsicament doctrinària, d'enfrontament a la classe burgesa i de construcció d'un sentit de classe que serveixi els obrers per fer la revolució social. |
|---|