Comparative spatial advantage between microfinance institute and banking in reaching rural enterprise financial services in Bangladesh
L'objectiu d'aquesta tesi és explorar la realitat poc coneguda de la Intermediació Financera Rural, la seva situació i els acords per poder-hi accedir l'Empresa Rural, les activitats econòmiques rurals i l'explotació agrària, en el context de l'agenda d'inclusió finance...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:189655 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/189655 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microcrèdit Agricultura |
| Sumario: | L'objectiu d'aquesta tesi és explorar la realitat poc coneguda de la Intermediació Financera Rural, la seva situació i els acords per poder-hi accedir l'Empresa Rural, les activitats econòmiques rurals i l'explotació agrària, en el context de l'agenda d'inclusió financera multidimensional. També voldríem analitzar la cultura rural d'estalvi i crèdit i determinar bones pràctiques institucionals a nivell rural tant per a la banca com l'Institut de Microfinances (IMF). Compararem els bancs i l'IMF, per veure la disposició espacial avantatjosa d'aquest en el context rural, juntament amb la seva bona pràctica institucional i el model d'inclusió financera, al facilitar l'accés al finançament, de l'empresa rural. A les zones remotes de Bangla Desh, és difícil per a les persones i les seves empreses obtenir préstecs i altres serveis financers perquè els bancs estan geogràficament lluny d'elles i situats en els centres administratius, en zones ben dotades. D'altra banda, els productes bàsics (principalment el crèdit) dels intermediaris financers no són fàcilment accessibles a les empreses rurals a causa dels tràmits necessaris, el disseny imperfecta de productes i l'actitud escèptica dels banquers per facilitar el crédit segons la necessitat. Hi ha una preferència dels bancs a la garantia física, que afecta sobretot propietats i la seguretat de la font de flux dels fons adequats per garantir el pagament del préstec. Que encara decep més l'esperit empresarial. No obstant això, els bancs agrícoles tenen presència en zones rurals remotes però, estan subjectes a les restrictives directrius del govern, juntament amb algunes idees no competitius, i són l'últim recurs del poble. Els agricultors són insolvents per herència i evitant els reptes de convertir-se en empreses rurals. Pocs bancs tenen les seves oficines a les zones rurals i han estat treballant més com a agents a la caça dels dipòsits. La literatura disponible revela que cada any més de 60% dels dipòsits rurals estan sent canalitzats a les àrees urbanes, que mostra una clara discriminació a través de la limitació política de regulació bancària espacial pel món rural. D'altra banda la cultura restrictiva dels bancs està ben assentada en el sistema social. La morositat (NPL) a nivell nacional està augmentant actualment a un ritme alarmant. No obstant això, en primer lloc, l'augment de l'ONG-IMF (Institut de Microfinances - Organització no governamental) durant la dècada de 1970, va crear un nou model en la configuració dels serveis financers a les zones rurals mitjançant la superació de la distància física sobretot a mesura que van afavorir les localitats rurals que són al voltant dels mercats rurals. En segon lloc, es va desenvolupar recentment un model de préstecs a favor de les zones rurals pobres i les seves petites i micro empreses, alleujant les barreres culturals i d'organització, que d'altra banda mai havia estat capaç de superar el sistema bancari convencional, tant física com culturalment. Però s'ha generat una limitació en el sistema. Es fa difícil de seguir donant suport a la creixent demanda de les empreses rurals a mesura que creixen amb el temps i aquestes empreses utilitzen múltiples fonts per satisfer la seva demanda. Fins i tot les poques grans empreses rurals han de contractar alguns fons dels bancs convencionals, suportant molts obstacles i tenint de superar les fronteres geogràfiques, perquè la política de crèdit del MFI no cobreix l'alta demanda comercial. El IMF també te prohibit pels reglaments poder recollir fons públics, encara s'en permetin alguns de forma condicional. Tampoc no poden fer el negoci de servei regular, que es un requeriment per que les empreses rurals puguin mantenir les seves operacions diàries. La nostra investigació es basa en l'enquesta sobre el costat de la demanda de quatre àrees rurals de Bangla Desh. En base a l'anàlisi estadística de les dades recollides, que inclou una àmplia revisió de la literatura, comprovem que hi ha una estructura financera discrimina las entitats rurals, que simplement eviten. La nostra troballa assegura que hi ha una associació significativa entre la distància i l'endeutament i en el cas del IMF, molt recolzat amb la documentació, observem que hi ha costos tolerables i flexibilitat en comparació amb els serveis bancaris convencionals. Aquesta tesi s'estructura en set capítols. El primer capítol ofereix un marc conceptual per identificar els problemes de fons que condueix a les preguntes de recerca, explicant els objectius d'investigació, i presenta la hipòtesi d'investigació i, finalment, fa una justificació d'aquest treball de recerca. El segon capítol, s'informa sobre l'economia rural i el crèdit rural a Bangla Desh. Es fa una revisió de la literatura en el capítol 3, presentant els coneixements i les noves aportacions existents en relació als temes relacionats amb l'objectiu de la tesi. Aquests temes són de difícil comprensió i cal fer ús d'un enfocament multidisciplinari complexa. El quart capítol tracta la "Metodologia de la Recerca". S'explica el procediment de selecció de les àrees de treball de camp, la descripció d'aquestes, la ubicació del mercat rural, on es localitzen les empreses rurals com indicador. Una qüestió rellevant es la recollida de dades, el qüestionari i l'enquesta, l'anàlisi de les dades, la programació temporal i, finalment, explicar la problemàtica en el treball de camp respecte a la recopilació de les dades adequades. El capítol cinc descriu en profunditat alguns dels temes i conceptes relacionats amb els diners i l'entorn del finançament rural. El mercat rural informal de diners i el desenvolupament històric, el IMF, la seva evolució, capacitació emprenedora de les dones, el canvi de la geografia de la distància del finançament rural, etc. El capítol 6 és el nucli de la tesi amb l'anàlisi i interpretació de les dades del treball de camp. Les característiques generals de les dades s'han explicat i discutit en la tesi. Les qüestions quantitatives són la base per a poder avaluar les qüestions científiques de l'anàlisi qualitativa. En el capítol 7 es presenten suggeriments i recomanacions en forma de conclusió. I, finalment, s'inclouen les referències bibliogràfiques i els annexos. |
|---|