Study of the aggregation process of the amyloid beta-protein associated to Alzheimer's disease. Examination of pharmaceutically important small molecules.

[cat] L’agregació de la proteïna beta-amiloide (βA) està associada amb la malaltia d’Alzheimer (MA). Tanmateix, l’heterogeneïtat del procés d’agregació fa molt difícil la caracterització de les diferents espècies conformant el procés, dificultant, per tant, la identificació de trets comuns explicant l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Serra Vidal, Bernat
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/58581
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/58581
http://hdl.handle.net/10803/283133
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Malaltia d'Alzheimer
Oligòmers
Agregació (Química)
Proteïnes
Alzheimer's disease
Oligomers
Aggregation (Chemistry)
Proteins
Descripción
Sumario:[cat] L’agregació de la proteïna beta-amiloide (βA) està associada amb la malaltia d’Alzheimer (MA). Tanmateix, l’heterogeneïtat del procés d’agregació fa molt difícil la caracterització de les diferents espècies conformant el procés, dificultant, per tant, la identificació de trets comuns explicant la neurotoxicitat d’aquests agregats. Els experiments de bescanvi protó/protó deuteri amb marcatge de pols analitzats per espectrometria de masses (PL-HDX-ESI-MS, de l’anglès Pulse-labelling hydrogen deuterium exchange electrospray mass spectrometry) possibiliten la detecció, caracterització i quantificació de les espècies formades durant l’agregació. Vam aplicar aquesta metodologia a l’estudi de l’agregació de tres variants de βA: la βA40, la variant que es produeix més abundantment, βA42, la variant més associada amb la neurotoxicitat de la MA, i el mutant E22Δ-βA42, que primer es va descriure que només formava oligòmers però posteriorment es va constatar que també formava fibril•les. La detecció de diferents espècies implica que hi ha agregats diversos poblant l’agregació de βA i que es dónen reordenaments estructurals. També vam dur a terme experiments paral•lels de toxicitat en cultius primaris neuronals i així vam trobar que les espècies intermèdies protofibril•lars correlacionaven en gran mesura amb la neurotoxcitat observada. Havent determinat el nombre i les característiques dels agregats en l’agregació de βA, vam decidir d’estudiar l’efecte d’una biblioteca de 20 compostos en l’agregació de la proteïna βA42. Vam fer una primer criba utilitzant l’assaig de retenció en filtre (ARF) i vam seleccionar 5 molècules per a un estudi més detallat utilitzant el PL-HDX-ESI-MS. Utilitzant aquesta metodologia, doncs, vam poder determinar que la diamida del dial•liltartrat i l’entacapona acceleraven la cinètica de formació de fibril•les i la 2,2’-dihidroxibenzofenona inhibia l’agregació de βA42 estabilitzant un oligòmer. El pèptid inrD inhibia la fibril•lació de βA42 en l’escala de temps usada en els nostres experiments, mentre que el gal•lat d’epigal•locatequina modificava covalentment els agregats de βA42. Com a conclusió, hem demostrat que els experiments de PL-HDX-ESI-MS permeten la detecció, caracterització i quantificació de les espècies poblant l’agregació de βA a més de donar informació valuosa en el mecanisme d’acció de compostos interaccionant amb l’agregació de βA.

Similares en LA Referencia