Estudio de las funciones de TRIP13 en la profase meiótica de mamíferos
A l'inici de la profase meiòtica, la proteïna SPO11 produeix trencaments de doble cadena (DSBs), i la seva reparació per recombinació homòloga (HR) promou que els cromosomes homòlegs s'aparellin i sinapsen. La reparació dels DSBs mitjançant HR o per unió d'extrems no homòlegs (NHEJ) a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:277512 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/277512 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Meiosi Meiosis Trip13 Espermatòcits Espermatocitos Spermatocytes Ciències Experimentals |
| Sumario: | A l'inici de la profase meiòtica, la proteïna SPO11 produeix trencaments de doble cadena (DSBs), i la seva reparació per recombinació homòloga (HR) promou que els cromosomes homòlegs s'aparellin i sinapsen. La reparació dels DSBs mitjançant HR o per unió d'extrems no homòlegs (NHEJ) a la meiosi precisa d'una regulació molt estricta. Les proteïnes del complex sinaptonèmic (SC) són reclutades als eixos cromosòmics, la qual cosa és fonamental per a que es pugui completar la recombinació meiòtica. TRIP13, també coneguda com Pch2 en espècies de no vertebrats, és una proteïna que pertany a la família de les AAA+ ATPases. Algunes de les funcions de TRIP13 s'expliquen per la seva capacitat de canviar la conformació de proteïnes que posseeixen el domini FORMA, com MAD2, HORMAD1 i REV7. Hem localitzat TRIP13 a les porcions sinapsades del SC i als telòmers, una localització que no havia estat descrita en cap altre organisme model. Per a aprendre més sobre les funcions de TRIP13 en la reparació dels DSBs i en la sinapsi dels cromosomes homòlegs, hem emprat els mutants Trip13mod/mod, Trip13sev/sev, hem generat els models murins Trip13-/- i Trip13ATPasaDead i també hem realitzat un tractament usant un inhibidor de TRIP13. També es va inmunoprecipitar TRIP13 i les seves proteïnes interactores a partir d'extractes proteics de testicle i es van identificar mitjançant espectrometria de masses. Els resultats de l'espectrometria de masses van revelar que la xaperona HSPA2, un factor que controla la desinapsi, és un interactor de TRIP13. HSPA2 i PLK1, una altra proteïna que promou la desinapsi, es troben desregulades en els mutants de Trip13. Els espermatòcits de mutants de Trip13 presenten defectes en la sinapsi i acumulen DSBs sense reparar. En aquest treball proposem que TRIP13 evita la desinapsi prematura del SC durant la profase meiòtica, regulant la presència de factors desinàptics. D'altra banda, a cèl·lules somàtiques, TRIP13 regula l'elecció de la via de reparació dels DSBs desacoblant el complex Shieldin, en el qual es troba REV7. Aquest complex protegeix els DSBs de la resecció, inhibint la seva reparació per HR i promovent-la per NHEJ. En espermatòcits hem observat com en absència de TRIP13, els marcadors de HR es troben reduïts i els marcadors de NHEJ es troben augmentats. A més, els espermatòcits deficients de Trip13 presenten més cromosomes units pels telòmers, un efecte dependent de 53BP1. |
|---|