Dinàmica poblacional i deriva antigènica de Bordetella pertussis i el paper d'altres espècies del gènere Bordetella en l'emergència de la tosferina al segle XXI
La tosferina és una malaltia infecciosa aguda causada generalment per Bordetella pertussis, un cocbacil gramnegatiu, de reservori exclusivament humà i amb una elevada transmissibilitat per via aèria. Es caracteritza per presentar un quadre respiratori de tos intensa que, sovint, pot perllongar-se du...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257674 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257674 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tosferina Whooping cough Bordetella Pertussis Vacuna Vaccine Ciències de la Salut |
| Sumario: | La tosferina és una malaltia infecciosa aguda causada generalment per Bordetella pertussis, un cocbacil gramnegatiu, de reservori exclusivament humà i amb una elevada transmissibilitat per via aèria. Es caracteritza per presentar un quadre respiratori de tos intensa que, sovint, pot perllongar-se durant setmanes o mesos. Entre les possibles causes implicades en el ressorgiment de la tosferina, destaca l'adaptació de B. pertussis a la immunitat conferida per les vacunes acel·lulars (DTPa), les quals es van introduir en el nostre entorn a finals dels anys noranta, així com l'emergència de noves espècies del gènere Bordetella contra les quals les vacunes utilitzades no confereixen protecció. Per una banda, el procés d'adaptació de B. pertussis a la immunitat induïda per les vacunes DTPa ha evidenciat com, coincidint amb la introducció d'aquestes, han aparegut noves poblacions de B. pertussis que han anat reemplaçant de forma progressiva les variants antigèniques presents a les composicions vacunals utilitzades. En aquest sentit, s'ha observat un viratge en l'estructura de les poblacions de B. pertussis circulants, reflectida pel recanvi dels perfils electroforètics que han circulat entre els períodes d'ús de les vacunes de cèl·lules completes (DTPw) i les vacunes DTPa, així com de l'emergència i posterior predomini del genotip MT27, el qual s'ha observat en el 79,3% dels aïllats de B. pertussis circulants després de la introducció de les vacunes DTPa. Addicionalment, en aquestes poblacions, s'han observat polimorfismes en els gens que codifiquen la toxina pertussis (ptxA) i en el seu promotor (ptxP), la pertactina (prn) i la fimbria de tipus 3 (fim3). Així, la combinació al·lèlica ptxA1/prn2/fim3-2, la qual presenta formes antigèniques diferents a les que es troben contingudes en les vacunes DTPa, s'ha observat com a majoritària (52,7%) entre els aïllats que han circulat en el nostre medi després de la introducció d'aquest tipus de vacuna. Addicionalment, la presència majoritària (97,7%) del promotor de la toxina pertussis de tipus 3 (ptxP3) condiciona un increment de la producció d'aquest determinant de virulència en aquests aïllats de B. pertussis que el posseeixen. D'altra banda, s'ha posat de manifest la circulació d'aïllats de B. pertussis que deixen d'expressar l'antigen vacunal de la pertactina (PRN), mantenint la seva virulència i capacitat per produir malaltia. Aquests han suposat 27,2% del total d'aïllats, identificant-se únicament en el període d'ús de les vacunes DTPa. En aquest sentit, l'aparició i disseminació exitosa, d'un clúster d'aïllats que han presentat una deleció en el promotor i part del gen que codifica aquest determinant de virulència (58,1%, prn::del(-292, 1340)), ha evidenciat l'expansió dels aïllats de B. pertussis que no expressen PRN en el nostre medi. D'aquesta manera, la disseminació d'aïllats de B. pertussis que expressen antígens vacunals que posseeixen epítops no reconeguts pels anticossos generats mitjançant l'ús de les vacunes DTPa, així com la pèrdua de l'expressió d'aquests antígens com a importants mecanismes d'adaptació i evasió de la immunitat conferida per les vacunes antipertússiques utilitzades al llarg dels últims anys, sembla ser un mecanisme que pot comprometre la seva eficàcia. Finalment, la descripció de l'emergència de B. holmesii com a agent causal de la tosferina, observant-se una prevalença d'aquest microorganisme del 3,9% l'any 2015 i del 8,8% l'any 2016, demostra que la seva circulació ha pogut contribuir en el ressorgiment de la tosferina en el nostre medi. En relació amb aquests, no s'han observat diferències en les característiques clíniques-epidemiològiques dels casos de B. holmesii en comparació amb aquells causats per B. pertussis, ni s'han evidenciat complicacions o recidives després del seu tractament amb azitromicina. Així, el conjunt d'observacions reforça la necessitat d'adaptar les eines diagnòstiques actuals per la identificació correcta de les etiologies de la tosferina. |
|---|