Evolution of swine influenza virus associated with vaccination
El virus de la Influenza A (IAV) és un patogen mundialment distribuït que pot infectar a una varietat d’espècies d’aus i de mamífers, inclosos porcs i humans. Es tracta d’un virus d’ARN de cadena negativa, el genoma del qual està fragmentat en 8 segments codificant les polimerases (PB2, PB1 i PA), l...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2022 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688403 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/688403 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Virologia Virología Virology Evolució Evolución Evolution Influenza Ciències de la Salut 578 |
| Summary: | El virus de la Influenza A (IAV) és un patogen mundialment distribuït que pot infectar a una varietat d’espècies d’aus i de mamífers, inclosos porcs i humans. Es tracta d’un virus d’ARN de cadena negativa, el genoma del qual està fragmentat en 8 segments codificant les polimerases (PB2, PB1 i PA), l’hemaglutinina (HA), la nucleoproteïna (NP), la neuraminidasa (NA), la proteïna de la matriu (M) i les proteïnes no estructurals (NS). La polimerasa del IAV, com la d’altres virus d’ARN, es caracteritza per la seva baixa fidelitat durant la replicació, que fa que s’acumulin moltes mutacions en el genoma en una curta escala temporal. D’altra banda, el caràcter segmentat del genoma facilita l’intercanvi de segments entre subtipus vírics quan ambdós coinfecten una mateixa cèl·lula hoste. Aquests mecanismes genètics són una font de diversitat genètica elevada que atorga al virus molta plasticitat en ambients canviants. L’evolució del virus fa que aquest adquireixi nous perfils antigènics, el que desemboca en grips estacionals endèmiques i pandèmiques. L’última grip pandèmica de IAV es va produir l’any 2009, quan el virus A(H1N1)pdm09 d’origen porcí, que contenia segments genòmics aviaris, humans i porcins, va emergir a Amèrica i ràpidament es va estendre mundialment entre la població humana. En aquell moment es va reforçar la teoria de que els porcs juguen un paper clau en l’adaptació de IAVs aviaris a humans, ja que poden ser infectats per ambdós. Actualment hi ha 3 subtipus dominants del virus de la grip porcina (SIV): H1N1, H3N2 i H1N2. L’estratègia més utilitzada per controlar el SIV a Europa és l’aplicació de vacunes trivalents, encara que la immunitat generada no és completa. Això provoca que la protecció conferida no sigui esterilitzant, pel que el virus pot replicar i conseqüentment evolucionar generant variants de fuga vacunal. Per tant, el SIV suposa una amenaça contínua per la sanitat animal i humana, ja que la seva evolució pot afectar la seva antigenicitat, rang d’hoste, virulència, resistència antiviral i patogènesis. Degut a aquests antecedents, en la present tesi doctoral s’ha estudiat la dinàmica evolutiva de les poblacions del SIV en model porcí amb immunitat preexistent contra el virus mitjançant tecnologia de seqüenciació massiva. El primer estudi avalua l’evolució del virus Eurasian (EA) “avian-like” H1N1 en animals vacunats i no vacunats, i es va trobar que la selecció positiva juga un paper important en l’evolució del virus en animals vacunats, detectant variants importants en el gen de la HA, la NS1 i la NP. En el segon estudi, s’analitza l’evolució del virus “human-like” H3N2 en animals vacunats i no vacunats que prèviament s’havien recuperat d’una infecció natural inesperada amb el virus A(H1N1)pdm09. Els virus aïllats d’animals vacunats van mostrar proporcionalment més substitucions tant en el gen de la HA com en el de la NA. En l’últim capítol, s’ha estudiat el paper que pot tenir la vacunació en el reordenament genètic i l’aparició de mutacions puntuals durant una coinfecció experimental amb EA “avian-like” H1N1 i “human-like” H3N2. Els resultats mostren que la possibilitat de reordenament és major en animals que no han estat vacunats. D’altra banda, trobem una major diversificació genètica en el subtipus H1N1 en animals vacunats, reportant substitucions en els gens de la HA i la NA que podrien jugar un paper important en l’evasió de la resposta immunitària. Els resultats obtinguts en la present tesi doctoral corroboren l’enorme capacitat de canvi que té el SIV. Els diferents patrons evolutius del SIV trobats en animals vacunats i no vacunats ens atorguen una visió més completa sobre les seves dinàmiques evolutives. |
|---|