Història natural dels accessos vasculars autòlegs per a hemodiàlisi des d'una perspectiva centrada en el pacient
Introducció: La Malaltia Renal Crònica és causa d'important morbi-mortalitat al nostre medi i als seus estadis finals precisa d'un tractament substitutiu per suplir les funcions renals vitals. L'hemodiàlisi n'és la tècnica més habitual, sent imprescindible un accés vascular (AV)...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296789 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296789 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Accés vascular Vascular access Acceso vascular Hemodiàlisi Hemodialysis Hemodiálisis Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció: La Malaltia Renal Crònica és causa d'important morbi-mortalitat al nostre medi i als seus estadis finals precisa d'un tractament substitutiu per suplir les funcions renals vitals. L'hemodiàlisi n'és la tècnica més habitual, sent imprescindible un accés vascular (AV) per realitzar-se. La fístula arterio-venosa nativa (FAVn) constitueix l'AV d'elecció majoritari i de la que es coneixen bé els resultats de permeabilitat. A pesar d'això, pocs estudis analitzen des d'una perspectiva centrada en el pacient els resultats d'una política d'una priorització de les FAVn i dels factors clínico-ecogràfics determinants del seu èxit. Objectius: 1) Descriure l'efectivitat a llarg termini d'un programa de priorització de les FAVn, tant en la creació com en el manteniment, des d'una perspectiva centrada en el pacient. 2) Determinar factors clínics que s'associen a una disminució d'aquesta l'efectivitat. 3) Identificar factors clínico-ecogràfics relacionats amb una disminució de la permeabilitat de les FAVn radio-cefàliques (RC). Pacients i Mètodes: S'han realitzat 2 estudis observacionals, retrospectius i unicèntrics, on s'han analitzat 150 pacients incidents en hemodiàlisi entre 2006-2010 i 84 pacients sotmesos a una FAVn RC entre 2015-2019. Es recullen variables socio-demogràfiques, comorbiditats, dades d'exploració física i, en el segon estudi, s'afegeixen variables ecogràfiques del mapeig pre-quirúrgic. Es realitza un seguiment de la vida útil dels AV, per intenció de tractament i mitjançant corbes de supervivència amb l'estadístic Kaplan-Meier. S'identifiquen les variables associades amb l'empitjorament d'aquesta supervivència, mitjançant un anàlisi uni/multivariable per Regressió de Cox. Resultats: En el primer estudi, el 67% eren homes i el 52,7% iniciaven l'hemodiàlisi per catèter. En 138 d'aquests (92%), el primer accés útil (PAU) va ser natiu. Un terç dels pacients precisaren més d'un procediment per aconseguir el PAU. La probabilitat que l'HD es mantingui a través d'una PAU va ser del 67,1% i del 45,3% a 1 i 5 anys, respectivament. Durant el seguiment (temps mitjà: 2,5 anys), 84 pacients (56%) necessitaren reparacions o nous accessos, ampliant l'efectivitat del programa al 88,3% i al 73,2% a 1 i 5 anys. L'eficàcia es va reduir si el pacient iniciava l'HD a través d'un catèter (HR=3,6, p=0,007); en casos de filtrat glomerular (FG) inicialment elevat (HR=1,1, p=0,040); en casos d'antecedents d'AV fallits previs (HR=3,9, p=0,001); i en el sexe femení (HR= 2,4, p = 0,031). En el segon estudi, el 76,6% eren homes i els valors mitjos dels paràmetres ecogràfics foren, entre d'altres: diàmetre de la cefàlica a l'avantbraç de 2,8 (+/- 0,57) mm i una velocitat pic sistòlica de l'artèria radial de 68 (+/- 14,3) cm/s. Al final dels quatre anys de seguiment, la permeabilitat mitjana primària i secundària resultà del 47,2% i del 80%, respectivament. El sexe femení s'associà significativament amb una disminució de la permeabilitat primària (p = 0,043, HR = 0,48) i de la secundària (p = 0,021, HR = 0,023). La velocitat pic sistòlica de l'artèria radial (p = 0,007, HR = 2,6) s'associà significativament amb una disminució de la permeabilitat primària i el diàmetre de la vena cefàlica de l'avantbraç mostrà una associació significativa límit amb una disminució de la permeabilitat secundària (p = 0,046, HR = 8,2). Conclusions: Els programes de priorització de l'accés vascular natiu resulten efectius en termes de creació de l'AV i del seu manteniment. El sexe femení, l'antecedent de catèter i d'accessos previs fallits, així com els valors més alts de FG en el moment de la creació de l'AV, es relacionen negativament amb el seu èxit. Pel que fa a la supervivència de les FAVn radio-cefàliques, el sexe femení, les velocitats pic sistòliques de l'artèria donant inferiors a 68cm/s i els calibres de vena cefàlica d'avantbraç inferiors a 2,8mm associen un pitjor pronòstic. |
|---|