La vegetació (Memòria del mapa de les comunitats vegetals)

Es descriuen les diferents comunitats vegetals de l'Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears), tot indicant la seva estructura, composició florística, situació sintaxonòmica i distribució. Proposam tres noves associacions: Micromerio filiformis-Allietum antoni-bolosii (Al. Arenarion balearici), Ephe...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Rita, Joan, Bibiloni Oliver, Gabriel
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1993
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_1993vol002p207
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/1993vol0/02p207.dir/MonografiesSHNB_1993vol002p207.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_1993vol002p207
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Plants Spain Cabrera
Natural History
Descripción
Sumario:Es descriuen les diferents comunitats vegetals de l'Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears), tot indicant la seva estructura, composició florística, situació sintaxonòmica i distribució. Proposam tres noves associacions: Micromerio filiformis-Allietum antoni-bolosii (Al. Arenarion balearici), Ephedro fragilis- Withanietum frutescentis (Al. Salsolo-Peganion) i Ferulo communis-Juniperetum phoeniceae, i dues noves subassociacions: Cneoro-Ceratonietum subas. euphorbietosum dendroidis (Al. Oleo-Ceratonion) i Medicagini citrinae-Louateretum arborae subas. betetosum marcosii (Al. Medicagini-Lanaterimi arborae). Es discuteix que les dues principals comunitats llenyoses de l'Illa pertanyen a distintes fases de la successió. Hem constatat que la presència d'una o altra respon a les diferents característiques del substrat, i que la dinàmica d'aquestes comunitats segueix direccions paral-leles. S'han detectat fenòmens erosius importants en algunes zones de l'Illa, aparentment originats pel trànsit i pastura tge de les ovelles.