Comunitats pelàgiques i estudis sobre processos de exportació i retenció larvària a l’entorn del Parc Nacional Marítim-Terrestre del arxipèlag de Cabrera (PNMTAC).

[cat] La creació i el seguiment de les àrees marines protegides generalment s’ha dut a terme sense tenir en compte la natura tridimensional i oberta del medi marí, ni la dispersió planctònica o la hidrodinàmica, que determinen la composició, estructura, distribució i dinàmica de le...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Alemany, Francesc Xavier, Torres, Avin P., Mena, Catalina, Fernández de Puelles, Mari luz, Balbín, Rosa
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2020vol030p175
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2020vol0/30p175.dir/MonografiesSHNB_2020vol030p175.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2020vol030p175
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Marine biology -- Spain -- Balearic Islands -- Cabrera
Natural areas -- Spain -- Balearic Islands -- Cabrera
Natural History
Descripción
Sumario:[cat] La creació i el seguiment de les àrees marines protegides generalment s’ha dut a terme sense tenir en compte la natura tridimensional i oberta del medi marí, ni la dispersió planctònica o la hidrodinàmica, que determinen la composició, estructura, distribució i dinàmica de les comunitats. El PNMTAC no va ser una excepció. Avui en dia ja es disposa d’informació acurada sobre el seu entorn hidrogràfic, les comunitats pelàgiques, i fins i tot, sobre els processos d’exportació i retenció larvària a l’interior del PNMTAC, crucials per a una gestió correcta. Aquest capítol descriu l’actual estat de coneixement de les comunitats pelàgiques a l’entorn del PNMTAC, explicant prèviament les estratègies de mostratge dels principals programes i projectes d’investigació realitzats als darrers 25 anys. Es resumeixen els principals resultats i conclusions dels estudis sobre les comunitats que habiten a la columna d’aigua, des de bacteris a grans peixos pelàgics, posant especial atenció als processos que afecten la dinàmica espai-temporal del meroplàncton (ous i larves d’organismes marins). És de destacar la gran biodiversitat en molts grups taxonòmics, similar a la de zones subtropicals. Es dóna un cicle anual en la composició de les diferents comunitats, amb dos períodes ben diferenciats: un de mescla de la columna d’aigua, més productiu, i un altre amb una forta estratificació (termoclina) que limita els moviments verticals. No obstant, s’observa una gran variabilitat a les comunitats pelàgiques associada a les masses d’aigua superficial, sigui les d’origen atlàntic o les residents mediterrànies. Quant als processos d’exportació i retenció larvària al PNMTAC, depenen majoritàriament d’una combinació de processos de retenció efímers (depenents del vent i la topografia) i de la distribució inicial i l’evolució del comportament de les larves al llarg de l’ontogènia. Les poblacions íctiques del PNMTAC es mantenen de forma autosuficient gràcies a l‘autoreclutament.