Early changes in optical coherence tomography biomarkers in diabetic macular edema after treatment with intravitreal aflibercept and dexamethasone implant
Objectiu: Investigar i comparar els efectes a curt termini de l'implant intravitri d'aflibercept (AFL) i de dexametasona (DXI) sobre els biomarcadors de tomografia de coherència òptica (OCT) en pacients amb edema macular diabètic (DME). Mètodes: En aquest estudi prospectiu es van incloure...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:313455 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/313455 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Edema macular diabètic Diabetic macular edema Edema macular diabético Ciències de la Salut |
| Sumario: | Objectiu: Investigar i comparar els efectes a curt termini de l'implant intravitri d'aflibercept (AFL) i de dexametasona (DXI) sobre els biomarcadors de tomografia de coherència òptica (OCT) en pacients amb edema macular diabètic (DME). Mètodes: En aquest estudi prospectiu es van incloure pacients consecutius amb DME no tractat prèviament. Es van avaluar els biomarcadors d'OCT al principi de l'estudi i un mes després de 5 injeccions mensuals d'AFL o dos mesos després d'una única injecció de DXI. Els paràmetres d'OCT analitzats van ser el gruix macular central (CMT), l'altura del despreniment neurosensorial subfoveal (SND), l'altura i l'amplada del quist intrarretinià de major mida (IRC), el nombre de focus hiperreflectius (HRF), l'extensió de desorganització de les capes internes de la retina (DRIL) i de les capes externes de la retina (DROL) i el gruix coroideu subfoveal (SFCT). Resultats: Es van incloure un total de 47 ulls de 36 pacients, 26 ulls al grup AFL i 21 ulls al grup DXI. El grup DXI va mostrar una reducció significativament major en el CMT, l'altura i l'amplada dels IRC, l'altura del SND, el nombre de HRF i el SFCT en comparació amb el grup AFL (p < 0,05). No es van observar diferències en l'extensió de DRIL i DROL entre els grups. Conclusions: Aquest estudi suggereix que el tractament amb dexametasona pot ser beneficiós per als pacients amb biomarcadors d'inflamació a la OCT, incloent un major CMT, IRC més grans, la presència de SND i un nombre més alt de HRF. |
|---|