Ionizing radiation: from molecular and cellular responses to hematologic malignancy risk
Els humans estan exposats diàriament a fonts de radiació ionitzant tant naturals com artificials. Aquesta exposició és significativa a causa de l’augment del risc de càncer, fins i tot a dosis baixes. Les leucèmies, particularment les neoplàsies mieloides, es troben entre els càncers més vinculats a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694856 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694856 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Radiació Ionitzant Ionizing Radiation Radiación Ionizante Neoplàsies Mieloides Myeloid Neoplasms Neoplasias Mieloides Radiosensibilitat Radiosensitivity Radiosensibilidad Ciències de la Salut 572 |
| Sumario: | Els humans estan exposats diàriament a fonts de radiació ionitzant tant naturals com artificials. Aquesta exposició és significativa a causa de l’augment del risc de càncer, fins i tot a dosis baixes. Les leucèmies, particularment les neoplàsies mieloides, es troben entre els càncers més vinculats a la radiació, tot i que els mecanismes carcinogènics encara no estan clars. A més, la resposta interindividual a dosis idèntiques de radiació pot variar. Tot i que els estudis amb dosis mitjanes i altes mostren diferències en la susceptibilitat, la majoria de fonts d’exposició impliquen dosis baixes. Aquesta tesi investiga els canvis moleculars i cel·lulars provocats per diferents exposicions mèdiques a la radiació, les variacions segons la radiosensibilitat i la relació amb el desenvolupament del càncer. Primer, per comparar les respostes a una dosi de radiació equivalent a una tomografia computada (20 mGy) en línies cel·lulars amb diferents nivells de radiosensibilitat, es van analitzar diversos paràmetres i es van comparar amb els efectes d’una dosi mitjana (500 mGy). La línia radiorresistent no va mostrar canvis a 20 mGy, mentre que la línia radiosensible va presentar un augment en el dany a l’ADN, la proliferació i la mort cel·lular. Això es va correlacionar amb una major expressió de gens antioxidants en les cèl·lules radiorresistents, cosa que suggereix un mecanisme de protecció. A 500 mGy, ambdues línies van mostrar canvis, amb una resposta antioxidant incrementada en les radiorresistents, menys dany a l’ADN i apoptosi, i una menor proliferació, probablement deguda a una aturada del cicle cel·lular per facilitar la reparació de l’ADN. Tot i això, la cinètica de reparació de l’ADN va ser similar en ambdues línies, el que indica que les diferències de radiosensibilitat a dosis baixes/mitjanes es deuen principalment a la capacitat antioxidant. En un segon estudi, una línia cel·lular limfoblastoide va ser exposada a un règim simulat de radioteràpia (cinc dosis d’1 Gy), i es va analitzar l’expressió gènica. Vint-i-quatre hores després de l’exposició, es van detectar nivells elevats de gens relacionats amb la senescència i el seu fenotip secretor (SASP). Aquests marcadors no eren presents després de 30 dies, moment en què es van sobreexpressar gens implicats en la inflamació. Una metanàlisi que comparava els perfils d’expressió gènica de les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia i els casos de novo va identificar una signatura de 12 gens. La majoria d’aquests gens, relacionats amb la resposta immunitària i un mal pronòstic en la leucèmia mieloide aguda, estaven menys expressats en els casos relacionats amb la teràpia. Un tercer estudi va trobar una correlació entre la incidència de leucèmia mieloide aguda i la radiació gamma natural mitjana a Europa, amb taxes de leucèmia més altes als països amb una exposició gamma més gran. En conjunt, l’exposició a dosis baixes va provocar un augment del dany a l’ADN en cèl·lules radiosensibles, cosa que podria desencadenar una inestabilitat genètica i augmentar el risc de càncer. A dosis més altes, com les de radioteràpia, es va observar senescència 24 hores després de l’exposició, probablement deguda a un dany extens en l’ADN. Les cèl·lules senescents van alliberar components del SASP, que podrien promoure el microambient inflamatori observat 30 dies després. Aquesta inflamació podria contribuir a la proliferació de cèl·lules leucèmiques. Les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia van mostrar una resposta immune deteriorada, cosa que podria afavorir la progressió del càncer i explicar la seva naturalesa agressiva. Finalment, la relació entre la incidència de leucèmia mieloide aguda i la radiació gamma terrestre dona suport a una connexió entre la radiació de baixa dosi i el risc de leucèmia, tot i que calen més estudis per confirmar-ho. |
|---|