Experimental determination of the dissolution rates of Rh(s) and Ru(s) as fission products in nuclear fuel

Les centrals nuclears generen un residu d'alt nivell en termes de radioactivitat, anomenat combustible nuclear gastat (SNF). Aquest tipus de residu requereix ser aïllat a repositoris subterranis. L'opció més acceptada és l'emmagatzematge geològic profund (DGR), que consisteix en un si...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Vilaseca Castells, Lluc
Formato: tesis de maestría
Fecha de publicación:2024
País:España
Recursos:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/419933
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2117/419933
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Radioactive wastes disposal
Nuclear fuels -- Storage
Deep geologic disposal
Spent nuclear fuel
dissolution rate
release
Rh
Ru
Combustibles nuclears -- Emmagatzematge
Residus radioactius -- Eliminació
Emmagatzematge geològic profund
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Política i gestió ambiental::Gestió de residus
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química
Descrição
Resumo:Les centrals nuclears generen un residu d'alt nivell en termes de radioactivitat, anomenat combustible nuclear gastat (SNF). Aquest tipus de residu requereix ser aïllat a repositoris subterranis. L'opció més acceptada és l'emmagatzematge geològic profund (DGR), que consisteix en un sistema de múltiples barreres per emmagatzemar l’SNF. Un element que entra en joc aquí són les aigües subterrànies, que poden travessar aquestes barreres abans d'entrar en contacte amb l'SNF a llarg termini i, en conseqüència, dissoldre els radionúclids presents, amb els seus processos d’alteració. L'objectiu principal d'aquest projecte és determinar les velocitats de dissolució i avaluar l'alliberament de Rh(s) i Ru(s) (que són dos components existents a l'SNF i estan englobats al grup de les partícules ε) en entrar en contacte amb aigües subterrànies en condicions alcalines. També es tenen en compte els seus respectius òxids, com el Rh2O3(s) i el RuO2(s). La metodologia consisteix en desenvolupar dos tipus de sistemes (mode continu i discontinu), analitzant les mostres amb ICP-MS. A més, per caracteritzar els sòlids es van utilitzar altres tècniques analítiques, com ara l’anàlisi de BET, el SEM i l’XPS. En general, es van obtenir més alliberaments a pH hiperalcalí (13.5 i 13) que a pH més baix (al voltant de 8) tant en experiments continus com discontinus. Mentre que per al Ru aquest comportament podria explicar-se considerant la formació d'ió rutenat (RuO42-) a pH alt, per al Rh, en estar presents les mateixes espècies d'especiació a ambdós pH, s'espera que els ions hidroxil promoguin la seva cinètica de dissolució. Finalment, es van determinar les velocitats de dissolució al sistema continu i es van comparar amb les velocitats d'alliberament obtingudes al sistema discontinu mitjançant el model SERNIM, confirmant que el Ru i els òxids es dissolen més ràpidament que el Rh i els metalls purs, respectivament.