Nuevos modelos ornamentales sobre malacofauna en el Neolítico catalán. El yacimiento de La Serreta (Vilafranca del Penedès, NE de la
[cat] El jaciment de La Serreta (Vilafranca del Penedès, província de Barcelona) va ser excavat arran d’una intervenció preventiva per la remodelació de diferents enllaços de l’autopista AP-7 pel seu pas de la comarca de l’Alt Penedès, entre els anys 2009 i 2010. En aquella excavac...
| Autores: | , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2021vol032p153 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2021vol0/32p153.dir/MonografiesSHNB_2021vol032p153.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2021vol032p153 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Archaeology Archaeomalacology Prehistory Natural History |
| Sumario: | [cat] El jaciment de La Serreta (Vilafranca del Penedès, província de Barcelona) va ser excavat arran d’una intervenció preventiva per la remodelació de diferents enllaços de l’autopista AP-7 pel seu pas de la comarca de l’Alt Penedès, entre els anys 2009 i 2010. En aquella excavació es va intervenir en un total de 89 estructures subterrànies, datades entre el Neolític antic cardial i el Bronze inicial. La funcionalitat de les mateixes era diversa: estructures tipus sitja, enterraments i alguns espais amb finalitat d’hàbitat. En aquest treball es presenta el resultat de l’anàlisi de les restes malacofaunístiques d’origen marí i alguns altres invertebrats, també marins, recuperats en les intervencions datades al Neolític Postcardial i el Neolític mitjà. Tot i que la col·lecció no és gaire nombrosa, alguns elements ens remeten a models decoratius que suposen una novetat en els ornaments personals de la prehistòria recent catalana. Es tracta de conquilles del gènere Glycymeris que presentaven connexió de la valva dreta amb la valva esquerra, i enfilades amb la perforació de l’umbó. Encara que la recuperació de valves de Glycymeris emprades com a ornaments es quelcom habitual, les noves troballes posen de manifest que els models ornamentals haurien estat més complexos del que s’ha suposat fins ara. |
|---|