Primeros datos sobre la malacofauna terrestre de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant) durante la transición Pleistoceno-Holoceno (15 – 6 ka cal BP).

[cat] Es presenta l’estudi dels conjunts de la malacofauna terrestre del jaciment de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant), datats entre el Paleolític superior final fins al Neolític (ca.15-6 ka Cal BP). Els estudis comprenen la identificació taxonòmica dels exemplar...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Balcázar-Campos, Nicole, Aparicio, Maria Teresa, Aura Tortosa, J.Emili
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2021vol032p089
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2021vol0/32p089.dir/MonografiesSHNB_2021vol032p089.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2021vol032p089
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Archaeology
Archaeomalacology
Prehistory
Natural History
Descripción
Sumario:[cat] Es presenta l’estudi dels conjunts de la malacofauna terrestre del jaciment de Coves de Santa Maira (Castells de Castells, Alacant), datats entre el Paleolític superior final fins al Neolític (ca.15-6 ka Cal BP). Els estudis comprenen la identificació taxonòmica dels exemplars i la seva quantificació (NMI, NR). Els resultats obtinguts permeten disposar de dades significatives sobre la diversitat de gasteròpodes terrestres i dulciaqüícoles recuperats en un lloc arqueològic, les activitats de recol·lecció de mol·luscos terrestres, i la seva aportació al coneixement de les condicions paleoecològiques. Dels 10 tàxons de gasteròpodes continentals trobats en el jaciment, l’espècie predominant és Rumina decollata (Linnaeus, 1758). Els altres, ordenats per la seva abundància de major a menor són: Sphincterochila (Albea) candidissima (Draparnaud,1801), Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774), Iberus gualterianus (Linnaeus, 1758) morfo alonensis, Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801). Dins dels sis tàxons dels gasteròpodes dulciaqüícoles identificats predominen Melanopsis praemorsa (Linnaeus, 1758), Melanopsis tricarinata tricarinata (Bruguière, 1789) i Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758). La presència de dos tàxons de major grandària comestibles (Sphincterochila candidissima i Iberus gualterianus morfo alonensis) podria ser conseqüència de la seva utilització com a aliment per l'ésser humà. Les altres espècies podrien haver arribat a la cova de manera fortuïta. El jaciment mostra una important col·lecció malacològica en una àmplia seqüència temporal, els resultats de la qual mostren diferències en la distribució del NR i de les espècies, tant d'origen natural com antròpic. Aquests resultats permeten la seva comparació amb altres jaciments arqueològics de la regió mediterrània ibèrica, així com una nova aportació al coneixement de la gestió dels recursos complementaris a la dieta.