Contextos i representacions en els contactes linguístics per decisió política: substitució versus diglòssia des de la perspectiva de la planetarització o globalització

Del contrast evolutiu entre les situacions de diglòssia i les de substitució lingüística sorgeix naturalment la qüestió de què fa que situacions de distribució jerarquitzada de funcions entre varietats lingüístiques estructuralment no pas properes en alguns casos puguin aparèixer com a molt estables...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bastardas i Boada, Albert, 1951-
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:1997
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/146301
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/146301
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Política lingüística
Sociolingüística
Diglòssia
Language policy
Sociolinguistics
Diglossia (Linguistics)
Descripción
Sumario:Del contrast evolutiu entre les situacions de diglòssia i les de substitució lingüística sorgeix naturalment la qüestió de què fa que situacions de distribució jerarquitzada de funcions entre varietats lingüístiques estructuralment no pas properes en alguns casos puguin aparèixer com a molt estables i en d’altres, en canvi, la tendència sigui a l’abandonament de les varietats que ocupen les comunicacions individualitzades i la seva substitució per les de les comunicacions institucionalitzades. ¿Quins podrien ser, doncs, els factors que determinarien aquests distints resultats – diglòssia estable (en el sentit de Ferguson) versus substitució? Més que no pas a les divergències estructurals de base estrictament lingüística, hem d’acudir molt probablement a les representacions sòcio-cognitives dels parlants respecte de les varietats lingüístiques en presència i, en darrer cas, als contextos en què aquestes es formen i es mantenen. Què fa que uns parlants abandonin els seus vernacles i uns altres no? Fixem-nos que no es tracta aquí d’entendre per què adopten una varietat sinó per que n’abandonen una altra.