El tratamiento de las unidades fraseológicas en manuales y diccionarios para la enseñanza de ELE de nivel avanzado (C1)

Aquesta tesi té com a objectiu investigar el tractament de les unitats fraseològiques (UF), especialment de les locucions significants, en els materials pedagògics per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera (ELE) més recents, concretament en les obres de referència per esta...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Zhu, Haiyang
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:305038
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/305038
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Fraseologia
Phraseology
Fraseología
Fraseodidàctica
Phraseodidactics
Fraseodidáctica
Lexicografia
Lexicography
Lexicografía
Ciències Humanes
Descripción
Sumario:Aquesta tesi té com a objectiu investigar el tractament de les unitats fraseològiques (UF), especialment de les locucions significants, en els materials pedagògics per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera (ELE) més recents, concretament en les obres de referència per establir el currículum docent, en els manuals d'ELE de nivell C1 i en els diccionaris didàctics, amb la finalitat d'examinar quin pes tenen aquestes expressions estereotipades en aquestes obres, quin és el seu tractament, quins problemes o deficiències existeixen encara en la metodologia d'ensenyament d'aquestes unitats lèxiques i quins aspectes de millora podrien incorporar-se. A la primera part de la tesi, es tracten les teories lingüístiques de la Fraseologia (Capítol I) i les seves teories didàctiques per a la classe d'ELE (Capítol II). En relació a la metodologia d'anàlisi d'aquest treball, es parteix de la investigació detallada de les descripcions respecte als fraseologismes en dos importants plans curriculars per a l'ensenyament d'ELE: el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües: aprenentatge, ensenyament, avaluació (MCER) i el Plan Curricular del Instituto Cervantes (PCIC) (Capítol III). Mitjançant aquesta anàlisi, es dona a conèixer en quins nivells de llengua s'ha d'incloure l'ensenyament de les UF, quins tipus d'UF es recomanen i quines estratègies d'ensenyament-aprenentatge aconsellen aquestes dues obres de referència sobre aquestes unitats lèxiques pluriverbals. Després d'aquest estudi, es realitza una selecció de manuals d'ELE i de diccionaris didàctics, dels quals s'extreu el corpus de fraseologismes, activitats i articles lexicogràfics que s'analitzen en aquesta tesi doctoral (Capítol IV). En el corpus de manuals d'ELE, es tenen en compte tant els d'ús més freqüent a Espanya com els manuals publicats als països d'Amèrica Llatina de parla espanyola. D'aquesta manera, es realitza una comparació entre les eines didàctiques més emprades en diferents regions geogràfiques (Capítol V). Quant a l'anàlisi dels diccionaris, se seleccionen les obres lexicogràfiques monolingües més utilitzades i que presenten avenços significatius en el tractament didàctic de les UF i, després, s'analitza una mostra d'UF recollides en aquests repertoris lèxics a partir de diversos criteris: la ubicació, la forma de lematització, la definició, el contorn, la marcació i els exemples (Capítol VI). A partir dels aspectes de millora detectats en tots els materials didàctics revisats, es planteja una sèrie de propostes didàctiques per tal de millorar el tractament d'aquest fenomen lingüístic en les seccions del PCIC, en les activitats dels manuals i en les entrades lexicogràfiques (Capítol VII). Finalment, es presenten les conclusions de la tesi (Capítol VIII). L'anàlisi dels resultats d'aquesta investigació permet, d'una banda, comprendre millor les bases lingüístiques i didàctiques sobre les UF que sustenten els plantejaments didàctics establerts pel MCER i pel PCIC, les activitats proposades en els manuals d'ELE i el disseny de les entrades lexicogràfiques dels diccionaris didàctics i, de l'altra, identificar els aspectes de millora, a partir dels quals es planteja una sèrie de propostes didàctiques on s'inclouen no només les noves metodologies fraseodidàctiques desenvolupades en les últimes dècades, sinó també els aspectes positius detectats en tots els materials pedagògics analitzats. Així mateix, la tesi conté apèndixs en què es poden consultar les informacions relatives a les UF recollides en el MCER i en el PCIC (Annex I), en els manuals d'ELE estudiats (Annex II) i en les mostres de les obres lexicogràfiques seleccionades (Annex III). Finalment, s'inclou un índex de tots els fraseologismes citats al llarg de la investigació (Annex IV).