Dones marroquines i aprenentatge de català. Anàlisi sociològica des d'una perspectiva de gènere
Aquest article recull elements que mostren que el gènere és un element que condiciona l'adquisició de competència comunicativa en català i, per tant, la inclusió social i ciutadana de les dones que han arribat a Catalunya procedents de l'anomenada immigració extracomunitària. L'articl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/59824 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.2436/20.2504.01.120 http://hdl.handle.net/10459.1/59824 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dones marroquines Aprenentatge català Recerca accio Immigració Catalunya |
| Sumario: | Aquest article recull elements que mostren que el gènere és un element que condiciona l'adquisició de competència comunicativa en català i, per tant, la inclusió social i ciutadana de les dones que han arribat a Catalunya procedents de l'anomenada immigració extracomunitària. L'article exposa les primeres conclusions d'una experiència de recerca-acció feta a Lleida amb dones marroquines arribades a la ciutat fa més de deu anys. L'enfoc constata que operen amb condicions de més desigualtat ja que afegeixen al fet de ser dona i immigrant l'atribut de ser musulmanes i, amb això, hi sumen els elements característics i la càrrega d'estereotips socials que porten adscrits. Unes desigualtats que actuen com a condicionants per decidir o no aprendre català i que també marquen les oportunitats de poder utilitzar-lo. A partir dels relats i de l'observació participant en un grup de formació inclòs en la recerca iniciada al 2012 i que continua encara, l'article constata que a l'argumentari dels motius per aprendre català cal afegir, com una oportunitat, l'objectiu d'apoderament. S'hi plantegen, també, propostes per millorar l'ensenyament del català. La distribució poblacional de les dones immigrants és territorialment heterogènia i ho és la seua complexitat, per això cal analitzar cada realitat concreta i planificar l'enfoc i el contingut d'acord amb els trets i necessitats dels grups. La reflexió feta sobre l'experiència evidencia que aquesta adequació és imprescindible per arribar a la gran quantitat de dones marroquines que encara no tenen autonomia comunicativa en llengua catalana. Paraules clau: dones marroquines, aprenentatge del català, recerca-acció, immigracions, Catalunya |
|---|