Sustainability for whom? Mapping struggles around policy instruments deployed in environmental conflicts
Per a abordar les problemàtiques d'insostenibilitat a nivell global, actors estatals i corporatius despleguen nombrosos instruments de política pública, suposadament dissenyats per a equilibrar objectius econòmics, socials i ambientals. Donat el caràcter polític de les qüestions relacionades am...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:313482 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/313482 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Justícia ambiental Environmental justice Justicia ambiental Extractivisme Extractivism Extractivismo Sostenibilitat Sustainability Sostenibilidad Ciències Socials |
| Sumario: | Per a abordar les problemàtiques d'insostenibilitat a nivell global, actors estatals i corporatius despleguen nombrosos instruments de política pública, suposadament dissenyats per a equilibrar objectius econòmics, socials i ambientals. Donat el caràcter polític de les qüestions relacionades amb la sostenibilitat, és rellevant comprendre com aquests instruments distribueixen poders en context de conflictes ambientals. Aquests conflictes són cada vegada més reconeguts com a fonamentals en les transformacions cap a futurs més justos i sostenibles, fent que sigui essencial donar suport a aquells que es mobilitzen contra la degradació ambiental i les injustícies socials causades per formes d'explotació de recursos insostenibles. Aquesta tesi doctoral investiga com tres instruments destacats de política de sostenibilitat influeixen en la costrucció de la justícia ambiental: els mecanismes de sostenibilitat corporativa, les lleis ambientals, i les àrees protegides. En primer lloc, s'han considerat els informes de sostenibilitat corporativa de l'empresa multinacional italiana de construcció, WeBuild, pel seu enfocament d'implementació de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa. A través d'una metodologia de contra-informe, es contraresta la discrepància entre els informes de sostenibilitat de l'empresa amb testimonis d'injustícies ambientals a l'entorn de 38 preses controvertides. En segon lloc, s'han analitzat les lleis ambientals i els instruments de política d'ús del sòl que regulen el desplegament crític de nous parcs d'energies renovables a l'estat de Yucatán (Mèxic). A partir del treball de camp, entrevistes i literatura existent, la tesi explora com els marcs legals i els mecanismes de regulació d'us del sol donen forma a les disputes entre autoritats ambientals, indústries de desenvolupament i moviments de defensa ambientals. En tercer lloc, realitzo una anàlisi global de les implicacions en termes de justícia ambiental del desplegament d'àrees protegides, com a destacat instrument de política de conservació. En superposar dades de l'Atles Global de Justícia Ambiental i la Base de dades Mundial d'Àrees Protegides, s'ha obtingut una mostra de 474 conflictes ambientals situats en àrees protegides i s'examina el paper exercit per les àrees protegides en la dinàmica del conflicte. El conjunt dels resultats d'investigació revela una tensió problemàtica entre els objectius de protecció ambiental d'aquests instruments i la seva susceptibilitat a la cooptació per interessos econòmics. Si bé les comunitats locals i els defensors ambientals a vegades utilizen les eines reguladores com a part de les seves estratègies de resistència, l'evidència mostra que aquests mateixos instruments són sovint utilitzats per actors governamentals i corporatius per a legitimar projectes controvertits, sovint portant a greus injustícies ambientals. Advoco per enteniments dels instruments de política de sostenibilitat que siguin matisats, focalitzats en les peculiaritats del context i que considerin les diverses maneres de poder que incorporen els instruments. |
|---|