Descolonizacion y equidad de género en la participacion politica en tiempos de Evo Morales
Bolívia des del seu naixement ha presentat diverses contradiccions pel que fa al indígena com ser que en néixer la República va haver de sostenir-se econòmicament a costa d'ells sense tractar-los com a ciutadans, després que fossin morts com a soldats en el Chaco per defensar un Estat que els t...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671516 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671516 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Descolonització Equitat de gènere Principis indígenes Descolonización Equidad de genero Principios indígenas Decolonization Gender equality Indigenous principles Arts i humanitats 3 30 32 341 |
| Sumario: | Bolívia des del seu naixement ha presentat diverses contradiccions pel que fa al indígena com ser que en néixer la República va haver de sostenir-se econòmicament a costa d'ells sense tractar-los com a ciutadans, després que fossin morts com a soldats en el Chaco per defensar un Estat que els treia les seves terres i no els donava res a canvi, per finalment despullar-los de la seva identitat i imposar-los la classificació de camperols en 1952. Un altre tret cíclic en la història boliviana és el cabdillisme i els conflictes de poder en estructures polítiques no sòlides, compostes per barreges perilloses de quotes familiars, amics o altres que com la història mostra van ser per tal de partits com UCS o CONDEPA, dipositaris del descontentament majoritari cap als partits -tradicionales‖ en els 90, donant una alenada d'aire fresc a l'espectre polític nacional. Aquest va ser el brou cultiu per a la posterior aparició d'Evo Morales a l'escenari polític aconseguint ser President posteriorment, havent inserit en l'actual Constitució elements com Descolonització i Equitat de Gènere per tal d'afavorir els sempre desfavorits, indígenes i dones. Però encara falta pel que sembla un llarg camí fins que una dona sigui presidenta a Bolívia, una raó és que encara la societat boliviana és masclista tot que hi ha grans canvis en l'equitat de gènere, prova d'això és la indiscutible candidatura d'Evo Morales a el partit més representatiu socialment. En contrapart es proposa els principis indígenes de Rotació i Complementarietat com una alternativa que s'efectivice com succeeix ancestralment en les nacions indígenes d'occident, que tots tinguin l'oportunitat d'accedir a càrrecs jeràrquics sense cap distinció, assolint-se d'aquesta manera que a futur una dona pugui ser presidenta de Bolívia. |
|---|