La genealogía de la salud mental desde un punto de vista poscolonial: el caso del "Sertão" en el nordeste de Brasil
L'objectiu general d'aquesta tesi va ser comprendre la genealogia de la salut mental des d'un punt de vista postcolonial, amb especial atenció a la major subregió del nord-est de Brasil, anomenada Sertão. Per això, es va centrar en la història de la psiquiatria des de finals del segle...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691884 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691884 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Descolonització epistèmica Epistemic Decolonization Descolonización Epistémica Descolonização Epistêmica Ciències Socials 00 |
| Sumario: | L'objectiu general d'aquesta tesi va ser comprendre la genealogia de la salut mental des d'un punt de vista postcolonial, amb especial atenció a la major subregió del nord-est de Brasil, anomenada Sertão. Per això, es va centrar en la història de la psiquiatria des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1940, període en què s'organitzava com a ciència i, alhora, es desenvolupava el pensament social brasiler tenint com a pautes centrals la identitat nacional, la civilització i el progrés. Inspirats en la racionalitat científica europea i en el seu model societari, els intel·lectuals van absorbir i reproduir una visió carregada de violència epistèmica contra els seus propis territoris colonitzats al sud global, amb reforçament contra aquells espais que es desviaven encara més dels paràmetres positivistes. Com a tal, va ser automàticament subalternitzat i es va convertir en un paradigma sociològic. Això no obstant, en l'àmbit de les teories racialistes i els estudis de salut mental, aquests aspectes no han estat prou correlacionats i els seus trets i estereotips encara persisteixen. Per això, aquesta tesi es proposa: 1. analitzar l'associació entre les teories racialistes de la degeneració i de l'eugenesia en la història dels sabers psis (psiquiatria, psicologia i psicoanàlisi) i el Sertão; 2. identificar pràctiques discursives operades per la ciència mental amb relació al territori; 3. comprendre la invisibilitat epistèmica del sertão dins de la salut mental. Com a mètode qualitatiu, l'elaboració de l'estudi documental i l'anàlisi es van basar en suposats genealògics inspirats en Michel Foucault i la psicologia social crítica, i en les metodologies col·laboratives i no extractivistes de les epistemologies del sud. Com a organització lògica, es basa en tres conceptes clau: Racisme epistèmic, Descolonització epistèmica i Justícia epistèmica. Es van realitzar revisions bibliogràfiques, amb recerques i anàlisis a partir de repositorios nacional de dues institucions d'excel·lència en el camp de la salut, la Fundação Oswaldo Cruz i la Universitat de Són Paulo, i internacionals; es van observar matèries jornalístiques recents; es van realitzar interlocucions amb actors acadèmics de diverses regions de Brasil, Espanya i Portugal. La tesi va destacar l'escassetat de produccions científiques sobre el nord-est i el Sertão i els resultats es van reflectir en tres treballs publicats, introduint conceptes com a "psicopatologització de la subalternidad" i "invisibilidad epistémica". Es va emfatitzar la necessitat de desmantellar l'estructura eurocèntrica en les cultures i formacions acadèmiques, evidenciant els impactes de les colonialitats del saber-poder-ser a les societats del sud global. El caràcter original de l'estudi rau en el mètode usat, a la llum de debats interseccionals, interdisciplinaris i anticolonials en la salut, posant en primer pla un territori més enllà de l'eix sud-est (Rio de Janeiro-São Paulo), centre epistèmic de produccions sobre la història de la salut mental, i fent èmfasi en el paper de la psiquiatria. Es recomana la realització d'estudis que revelin altres desdoblaments en perspectiva històrica, suggerint l'adopció del terme epistèmic per a racisme, en lloc de científic, ja que limita els epistemicidis colonials. Recomana la creació d'una nova onada a la salut mental a partir de fonaments de Frantz Fanon, i els estudis sobre la blanquitud; proposa la "reinvenció del sertão" com a nou territori epistèmic, buscant obrir espais per a abordar qüestions racials urgents en la societat brasilera; i l'ús de l'autoreflexivitat per apuntar l'eurocentrisme i l'etnocentrisme, contribuint a una ontologia del present a la salut. Se suggereix la psicologia intercultural com a part de l'abordatge institucional als processos migratoris dels estudiants estrangers, considerant l'aculturació i altres fenòmens. Crida a reimaginar les pràctiques i la producció de coneixement en salut mental, tot reconeixent la importància de l'enfocament epistèmic. |
|---|