Marcadores séricos y alteraciones en el metabolismo lipídico y su relación con la disfunción miocárdica subclínica en sujetos con diabetes mellitus
És conegut que els paràmetres lipídics convencionals són insuficients per a categoritzar degudament el risc cardiovascular en determinats pacients. Aquesta limitació és un problema més evident en subjectes amb diabetis, en els quals s'ha demostrat la presència de canvis proaterogènics perceptib...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:292536 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/292536 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Diabetis Diabetes Lipoproteïnes Lipoproteins Lipoproteínas Miocardiopatia Cardiomyopathy Miocardiopatía Ciències de la Salut |
| Sumario: | És conegut que els paràmetres lipídics convencionals són insuficients per a categoritzar degudament el risc cardiovascular en determinats pacients. Aquesta limitació és un problema més evident en subjectes amb diabetis, en els quals s'ha demostrat la presència de canvis proaterogènics perceptibles únicament a nivell del perfil lipoproteic avançat, caracteritzat per alteracions en el nombre i mida de partícules lipoproteiques, així com en el seu contingut en colesterol o triglicèrids. No obstant,es disposa de poca informació sobre els canvis produïts a nivell de les lipoproteïnes mitjançant l'estudi de subjectes amb diferents alteracions en el metabolisme de la glucosa provinents d'una mateixa àrea geogràfica. D'altra banda, hi ha evidència científica de la presència d'una forma de miocardiopatia específica en la població amb diabetis que pot aparèixer en absència d'hipertensió o cardiopatia isquèmica, la miocardiopatia diabètica. L'etiopatogènia d'aquesta entitat, caracteritzada pel seu caràcter subclínic en els seus primers estadis, és complexa i actualment no està completament caracteritzada, però dins de la mateixa podríem destacar el paper de la inflamació sistèmica i dels fenòmens de lipotoxicitat. Hi ha pocs estudis que hagin estudiat la implicació d'aquestes vies en el col·lectiu de població amb diabetis tipus 1, especialment vulnerable a l'aparició d'insuficiència cardíaca d'etiologia no isquèmica. El primer estudi d'aquesta tesi doctoral ha demostrat la presència d'alteracions en el perfil lipoproteic avançat entre subjectes en situació de normoglucèmia en comparació amb subjectes amb diabetis tipus 2. Aquestes alteracions observades van ser especialment en lipoproteïnes diferents a les LDL, com les VLDL, que també estan associades amb un major risc cardiovascular i que actualment no són un objectiu d'intervenció terapèutica ni una eina per a la predicció del risc cardiovascular. D'altra banda, en subjectes amb normoglucèmia, s'ha observat un perfil avançat més favorable en dones. Per contra, els índexs d'adipositat relacionats amb la resistència insulínica estaven associats positivament amb un perfil lipoproteic més proaterogènic. Les nostres troballes confirmen la utilitat de l'anàlisi lipoproteic avançat per a descobrir noves dianes terapèutiques i estratègies preventives en la malaltia cardiovascular. En el segon estudi d'aquesta tesi doctoral, vam estudiar el paper del perfil lipoproteic i glicoproteic avançat com a possibles vies implicades amb l'aparició de miocardiopatia diabètica. En aquest estudi, s'ha demostrat una associació existent entre les lipoproteïnes riques en triglicèrids (VLDL i IDL) i el biomarcador proinflamatori GlycA, amb la presència de disfunció miocàrdica subclínica en una població de subjectes amb diabetis mellitus tipus 1 sense malaltia cardiovascular, amb una major capacitat predictiva que altres factors de risc clàssics reconeguts d'insuficiència cardíaca. D'acord amb això, proposem un paper primordial de les característiques de les lipoproteïnes riques en triglicèrids i de la inflamació sistèmica reflectida pel biomarcador GlycA en la disfunció miocàrdica subclínica en subjectes amb diabetis tipus 1. |
|---|