Influència de l’avaluació formadora en l’àrea d’educació física sobre les funcions executives
[cat] L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar quina influència té un programa d’avaluació formadora a l’àrea d’Educació Física sobre la cognició. Es valoren les funcions executives (BRIEF2), la metacognició (versió adaptada del Jr. MAI-B), el rendiment acadèmic (notes d’Educació Física) i la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/225687 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/225687 http://hdl.handle.net/10803/696329 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Educació física Competències bàsiques en educació Avaluació educativa Funcions executives (Neuropsicologia) Metacognició Autoaprenentatge Physical education and training Competency based education Educational evaluation Executive functions (Neuropsychology) Metacognition Self-culture |
| Sumario: | [cat] L’objectiu general d’aquesta tesi és analitzar quina influència té un programa d’avaluació formadora a l’àrea d’Educació Física sobre la cognició. Es valoren les funcions executives (BRIEF2), la metacognició (versió adaptada del Jr. MAI-B), el rendiment acadèmic (notes d’Educació Física) i la percepció competencial que té l’alumnat de l’àrea (valoració final de trimestre i entrevistes). Amb una metodologia a cavall entre l’avaluació de programes i la investigació acció, es dissenya i s’aplica un programa d’avaluació formadora monitoritzat per les sessions d’Educació Física. Amb una orientació quasiexperimental i un caràcter ecològic i mixt (quantitatiu-qualitatiu), el programa s’implementa en dues ocasions durant sis mesos dels cursos 2021-22 i el 2022-23 amb alumnat de 2n de l’ESO (entre 13 i 14 anys). La mostra és de tipus no aleatori i seleccionada a conveniència (n=96) amb 47 ♂ i 49 ♀. Es determinen dos grups: el control realitza les activitats habituals a l’EF del centre mentre que l’experimental participa en un programa en què s’incrementa la presència d’activitats d’avaluació formadora. Els resultats són contradictoris. Si bé durant aquesta etapa hi ha un declivi general de les funcions executives, l’alumnat amb un millor desenvolupament cognitiu en el pretest té més estratègies per regular el seu aprenentatge i per aprofitar millor les oportunitats, realitza més activitats d’avaluació i millora l’índex de regulació cognitiva. A més, tot l’alumnat millora la metacognició i el rendiment acadèmic, sent el grup experimental el que obté millors puntuacions. El grup experimental també mostra més quantitat i diversitat d’arguments pel que fa a la percepció competencial de l’assignatura i a les estratègies i activitats d’avaluació utilitzades. De forma general es conclou que l’alumnat amb millors funcions executives no només aprofita millor les oportunitats d’aprenentatge, sinó que té recursos per gestionar i aprendre més. Es pot suggerir que la participació en el programa afavoreix el desenvolupament cognitiu i que sembla que el nombre d’activitats d’avaluació realitzades pot ser determinant en aquest sentit. |
|---|