Desenvolupament neuropsicològic infantil i competències ètiques. Una proposta educativa des de la neuroètica
[cat] INTRODUCCIÓ: Els coneixements actuals en neuroeducació i neuroètica ens animen a estimular el desenvolupament de funcions cerebrals facilitadores d’habilitats cognitives, emocionals i socials que ens permeten millorar la nostra responsabilitat individual i col·lectiva a partir de la prevenció...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/136219 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/136219 http://hdl.handle.net/10803/667088 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bioètica Neuropsicologia pediàtrica Competències bàsiques en educació Bioethics Pediatric neuropsychology Competency based education |
| Sumario: | [cat] INTRODUCCIÓ: Els coneixements actuals en neuroeducació i neuroètica ens animen a estimular el desenvolupament de funcions cerebrals facilitadores d’habilitats cognitives, emocionals i socials que ens permeten millorar la nostra responsabilitat individual i col·lectiva a partir de la prevenció i de la intervenció educativa. En el nostre context on els infants són escolaritzats en edats primerenques, hem d’aprofitar la seva plasticitat cerebral com una oportunitat per afavorir la promoció de conductes respectuoses amb si mateixos, els altres i l’entorn. OBJECTIU: La investigació proposa avaluar l’efecte de la implementació d’un programa educatiu per promoure prerequisits de competència ètica elaborat per a nens i nenes de maternal B de l’Escola Andorrana. La intervenció ha estat desenvolupada per les seves mestres, que van ser formades específicament per afavorir contextos d’aprenentatge i incidir de manera específica i sistemàtica en el desenvolupament neuropsicològic d’habilitats que facilitin conducta ètica. METODOLOGIA: Es realitza un estudi experimental d’assaig de camp amb grup control paral·lel i simple cec, amb una mostra que va quedar constituïda per 306 infants amb una mitjana d’edat de 5 anys. Ha participat l’alumnat de 16 aules i 35 mestres de 4 centres educatius. Es va realitzar una valoració a l’inici del curs i una en finalitzar, i es va avaluar directament el rendiment cognitiu de l’alumnat. Es va recollir també la percepció de mestres i famílies a partir d’uns qüestionaris de conducta. L’equip docent del grup experimental va realitzar sessions de formació i va seguir la proposta d’activitats diàries. La intervenció es va emmarcar en el currículum determinat per aquesta etapa per treballar habilitats cognitives, emocionals i socials. Era aplicable fàcilment en l’entorn de l’aula i estava dissenyada per a que els docents i els infants poguessin gaudir a partir d’activitats educatives diverses. RESULTATS: Els infants del grup experimental van millorar significativament el seu funcionament atencional i de memòria immediata i van mostrar rendiments superiors al grup de control en el reconeixement facial d’emocions i en tasques de falsa creença. CONCLUSIONS: Una intervenció primerenca és útil per afavorir prerequisits de competència ética. Millorar la repercussió social de la millora educativa és clau i cal seguir fent recerca conjunta des de la neurociència i la pedagogia per fomentar que la ciutadania del futur sigui més participativa, cooperativa i solidària. En definitiva hem de ser capaços d’aprendre a transmetre habilitats que facilitin una millor competència ètica. |
|---|